La discriminació

Si parlem de discriminació ho associem a un tracte desfavorable, d'inferioritat o excloent que rep una persona o un col·lectiu pel fet de pertànyer a un grup determinat.

Les formes de discriminació podem ser directa, indirecta, individual o institucional.

Els motius més comuns són l’edat, el gènere, la raça, l'origen ètnic, la religió, la ideologia, l’orientació sexual o la discapacitat.

La discriminació directa apareix quan una persona rep un tracte menys favorable que una altra en una situació idèntica o similar per un motiu protegit. Serien exemple d’aquest cas l’excepció d’una candidatura per un lloc de treball, l’edat o el gènere.

Hi ha també la discriminació indirecta, quan una norma, criteri o pràctica aparentment neutra perjudica de manera desproporcionada un col·lectiu específic, de forma injustificada.

És el cas per exemple de llocs de treball en què es tendeix a exigir una alçada mínima per a un lloc de treball administratiu, podent excloure indirectament una determinada població.

També podem parlar de la discriminació individual, en el cas del rebuig o menyspreu que fa una persona cap a una altra de manera particular, basada en els seus propis prejudicis.

I finalment, podem parlar de l’anomenada discriminació institucional. És aquella que fa referència a les polítiques, lleis, pràctiques o estructures d'organitzacions senceres (empreses, administracions públiques, sistemes escolars) que perpetuen sistemàticament la desigualtat o l'exclusió de certs grups.

Els motius de discriminació es coneixen jurídicament com a eixos de discriminació o categories protegides, ja que la llei en prohibeix expressament la desigualtat de tracte.

Els educadors i educadores socials situem els diferents motius i les seves conseqüències.

El concepte edatisme es refereix al tracte desfavorable basat en l'edat d'una persona. Es dona sovint en l'àmbit laboral (rebuig de perfils joves per "falta d'experiència" o de perfils majors de 50 anys) i en l'accés a serveis financers o assegurances.

Per raó de gènere, és aquella discriminació basada en el sexe o el gènere d'una persona, incloent-hi les dones, els homes i les identitats de gènere no binàries. Uns exemples molt clars són la bretxa salarial o el sostre de vidre.

La discriminació per raça i origen ètnic (racisme i xenofòbia),  parlem d’exclusió i el rebuig per motius de color de pell, trets físics, cultura, nacionalitat o pertinença a una minoria (com el cas del poble gitano). Es manifesta habitualment en dificultats per llogar un habitatge o en identificacions policials per perfil racial.

La discriminació per raó de religió o creences, provoca certa hostilitat vers les persones que professen una religió determinada, com és el cas de la islamofòbia o l'antisemitisme i vers aquelles que es declaren atees o agnòstiques.

La discriminació per ideologia i opinió política, per defensar unes idees polítiques, sindicals o filosòfiques concretes, especialment en l'entorn de treball o en espais públics.

Per orientació sexual (LGTBI-fòbia), el rebuig, la violència el menyspreu cap a persones lesbianes, gais, bisexuals o d'altres orientacions sexuals, afectant la seva llibertat en l'espai públic o la igualtat de drets civils.

Per raó d’una discapacitat (capacitisme), la manca d'adaptació de l'entorn o l’exclusió directa de persones amb diversitat funcional física, sensorial, intel·lectual o mental. Inclou la no tramesa d'accessibilitat universal en espais públics o llocs de treball.

A Catalunya, la Llei 19/2020 d'igualtat de tracte i no-discriminació amplia la llista clàssica i reconeix de forma explícita un ventall molt ampli d'eixos de discriminació o categories protegides.

La normativa catalana els classifica en els següents grups:

Per identitat i característiques personals, per raó de naixement, origen territorial, nacional o ètnic i raça.

Sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i edat.

Per discapacitat o diversitat funcional i per característiques genètiques.

Per creences i expressió, per religió, conviccions o ideologia, per l’opinió política o de qualsevol altra naturalesa i per la llengua.

Per la condició socioeconòmica i de salut, en la situació econòmica, pobresa o estat de llar, emparant conceptes com l'aporofòbia.

Per l’estat de salut, malaltia o condició serològica (com el VIH), per origen social o filiació i per la professió o situació laboral.

La interseccionalitat, la llei també reconeix de forma específica la discriminació múltiple i interseccional, que es produeix quan una mateixa persona pateix discriminació de manera simultània per la confluència de dos o més d'aquests eixos com el cas de ser dona, migrant i gran alhora, fet que genera una situació d'especial vulnerabilitat.

Per Amnistia Internacional, “cada dia és una oportunitat per recordar que totes les persones mereixen igualtat de drets i oportunitats, sense importar-ne el gènere, raça, procedència, credo, orientació sexual, edat... o qualsevol altra característica que les diferenciï.”

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)