-
Bloc d'economia
-
Xavier Canalis
- 23-09-2007 20:45
Activitat industrial a la Mahle
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En tornar de les vacances d'estiu -i en xocar amb la dura realitat de les despeses de setembre- ha començat a imposar-se el pragmatisme entre moltes famílies que fa mesos intenten vendre el seu pis.
Així doncs, algunes immobiliàries de Vilanova i la Geltrú han rebut la trucada de clients, una mica desesperats ja, que han acceptat rebaixar, entre un 5% i un 10%, el preu de venda del seu habitatge.
I és que la situació es complica sobre tot per a aquelles famílies que van signar "hipoteques-pont". Són persones que tremolen veient que l'antic pis no troba comprador i que aviat hauran de fer front a dues hipoteques alhora.
A més, cal afegir la pujada constant dels tipus d'interès, que han encarit les hipoteques. L'Euríbor a un any es troba al 4,8%.
El mercat immobiliari ja no dóna "les alegries" d'enguany als intermediaris, per la qual cosa algunes conegudes firmes del sector han començat a abandonar Vilanova i la Geltrú.
A tot Catalunya, i segons estimacions del Col.legi d'API's, de les 7.000 agències immobiliàries que hi havia fa un any, un miler han tancat les seves portes.
CREIXEMENT A LA VILANOVINA
Per tot arreu es multipliquen les prediccions que apunten a una "desacceleració" de l'economia espanyola a partir de 2008. És a dir, ja no creixerem als mateixos ritmes dels darrers anys.
Per als experts, un model de creixement basat en el consum, la construcció i l'entrada masiva d'immigrants (els quals, als seu torn, han generat més consum i s'han constituït en mà d'obra barata) no pot durar per sempre. I tard o d'hora ha d'arribar el moment de la "correcció".
I en aquest sentit, el model de creixement de Vilanova i la Geltrú d'aquests darrers anys es paradigmàtic. La Rambla s'ha omplert de franquícies, les grues de la construcció s'han aixecat per tot arreu i ens hem acostumat a veure centenars de treballadors i les seves famílies procedents de llocs exòtics.
Assalariats a Vilanova i la Geltrú. Tercer trimestre de 2006. Font: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
El mes de març passat vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar, per a la revista www.editur.info, l'economista Josep Oliver, catedràtic a la UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. M'agradaria apuntar aquí un extracte de les seves respostes:
-I si la construcció afluixa?
-"Jo crec que és necessari que afluixi. Fins i tot pot haver-hi una certa reducció en l'ocupació de la construcció. Però la resta de l'economia és prou sòlida com per absorvir aquest xoc. La qüestió de fons és que afluixi de manera moderada. Crec que tenim capacitat per absorvir-ho per altres sectors"
-Però a tota hora sentim parlar de deslocalitzacions…
-"Sí, sí. Però aquí hi ha diversos grans subsectors industrials. Tenim aquells sectors basats en productes més tradicionals (tèxtil, confecció, fusta, material eletrònic, una part del material auxiliar de vehicles…) que estan perdent ocupació i s'estan reestructurant. En canvi, el sector alimentari, el químic, el del cautxú i els plàstics, les arts gràfiques, la maquinària estan tirant amb força i estan creant més ocupació de la que estan destruint els altres.
En l'àmbit del terciari, tots els sectors estan en expansió: comerç, hostaleria, transports, telecomunicacions i sobretot serveis a les empreses (informàtica, assessoria, logística, neteja…)."
A partir de les reflexions d'en Josep Oliver podriem fer-nos diferents preguntes pel que fa a Vilanova i la Geltrú: A quina velocitat es moderarà la construcció a Vilanova i la Geltrú? Quins sectors econòmics de la ciutat o de la comarca podrien absorvir-ne el xoc?
EL DISCURS POLÍTICAMENT CORRECTE
El discurs políticament correcte diu que Vilanova i la Geltrú ha d'atreure empreses de noves tecnologies, d'alt "valor afegit", ecològiques i que ocupin el màxim nombre de treballadors.
Menstretant, però, els industrials que romanen a la ciutat lamenten fa temps les dificultats per adquirir solars i naus a un preu raonable.
Mentrestant, però, el conflicte a la Mahle s'ha anat degradant.
Mentrestant, però, l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf www.adeg.cat ha denunciat que "les empreses es veuen sotmeses al pagament de quanties que, en molts casos, depassen amb escreix el cost del servei que reben de l’administració local".
Mentrestant, però, les proves d'accés a la universitat d'enguany han demostrat que els estudiants de la comarca tenen un nivell per sota de la mitjana catalana, tant pel que fa a la nota mitja com pel nombre d'aprovats.
En suma, la manca de terrenys industrials a un preu similar al d'altres comarques, el nivell d'impostos i taxes que suporten les empreses al Garraf, la divisió als sindicats i una formació a la baixa són elements que, combinats, no formen pas un bon còctel de competitivitat.
I un apunt final: aquests dies ha tingut a Sitges una trobada internacional d'urbanistes, que s'han reunit per analitzar la situació al Garraf. Està clar que, en una comarca tan petita com la nostra, els municipis (i particularment els seus respectius Plans Generals d'Ordenació Urbana) no poden viure els uns d'esquenes als altres.
En d'altres llocs els governants locals han estat capaços de superar personalismes, partidismes i conflictes pseudo-tribals (Xató, Carnaval, "nosaltres som millor que vosaltres", etc) per impulsar projectes conjunts.
En aquesta línia, potser hauríem de començar a plantejar la creació d'un megapolígon industrial que abracés diferents termes municipals i que podria oferir serveis mancomunats: transport públic, restaurants, jardins d'infància per als fills dels treballadors, xarxes de cable òptic, etc.
Si volem empreses d'alt valor afegit, primer ens haurem de transformar en una comarca d'alt valor afegit.
Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments
Així doncs, algunes immobiliàries de Vilanova i la Geltrú han rebut la trucada de clients, una mica desesperats ja, que han acceptat rebaixar, entre un 5% i un 10%, el preu de venda del seu habitatge.
I és que la situació es complica sobre tot per a aquelles famílies que van signar "hipoteques-pont". Són persones que tremolen veient que l'antic pis no troba comprador i que aviat hauran de fer front a dues hipoteques alhora.
A més, cal afegir la pujada constant dels tipus d'interès, que han encarit les hipoteques. L'Euríbor a un any es troba al 4,8%.
El mercat immobiliari ja no dóna "les alegries" d'enguany als intermediaris, per la qual cosa algunes conegudes firmes del sector han començat a abandonar Vilanova i la Geltrú.
A tot Catalunya, i segons estimacions del Col.legi d'API's, de les 7.000 agències immobiliàries que hi havia fa un any, un miler han tancat les seves portes.
CREIXEMENT A LA VILANOVINA
Per tot arreu es multipliquen les prediccions que apunten a una "desacceleració" de l'economia espanyola a partir de 2008. És a dir, ja no creixerem als mateixos ritmes dels darrers anys.
Per als experts, un model de creixement basat en el consum, la construcció i l'entrada masiva d'immigrants (els quals, als seu torn, han generat més consum i s'han constituït en mà d'obra barata) no pot durar per sempre. I tard o d'hora ha d'arribar el moment de la "correcció".
I en aquest sentit, el model de creixement de Vilanova i la Geltrú d'aquests darrers anys es paradigmàtic. La Rambla s'ha omplert de franquícies, les grues de la construcció s'han aixecat per tot arreu i ens hem acostumat a veure centenars de treballadors i les seves famílies procedents de llocs exòtics.
Assalariats a Vilanova i la Geltrú. Tercer trimestre de 2006. Font: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
El mes de març passat vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar, per a la revista www.editur.info, l'economista Josep Oliver, catedràtic a la UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. M'agradaria apuntar aquí un extracte de les seves respostes:
-I si la construcció afluixa?
-"Jo crec que és necessari que afluixi. Fins i tot pot haver-hi una certa reducció en l'ocupació de la construcció. Però la resta de l'economia és prou sòlida com per absorvir aquest xoc. La qüestió de fons és que afluixi de manera moderada. Crec que tenim capacitat per absorvir-ho per altres sectors"
-Però a tota hora sentim parlar de deslocalitzacions…
-"Sí, sí. Però aquí hi ha diversos grans subsectors industrials. Tenim aquells sectors basats en productes més tradicionals (tèxtil, confecció, fusta, material eletrònic, una part del material auxiliar de vehicles…) que estan perdent ocupació i s'estan reestructurant. En canvi, el sector alimentari, el químic, el del cautxú i els plàstics, les arts gràfiques, la maquinària estan tirant amb força i estan creant més ocupació de la que estan destruint els altres.
En l'àmbit del terciari, tots els sectors estan en expansió: comerç, hostaleria, transports, telecomunicacions i sobretot serveis a les empreses (informàtica, assessoria, logística, neteja…)."
A partir de les reflexions d'en Josep Oliver podriem fer-nos diferents preguntes pel que fa a Vilanova i la Geltrú: A quina velocitat es moderarà la construcció a Vilanova i la Geltrú? Quins sectors econòmics de la ciutat o de la comarca podrien absorvir-ne el xoc?
EL DISCURS POLÍTICAMENT CORRECTE
El discurs políticament correcte diu que Vilanova i la Geltrú ha d'atreure empreses de noves tecnologies, d'alt "valor afegit", ecològiques i que ocupin el màxim nombre de treballadors.
Menstretant, però, els industrials que romanen a la ciutat lamenten fa temps les dificultats per adquirir solars i naus a un preu raonable.
Mentrestant, però, el conflicte a la Mahle s'ha anat degradant.
Mentrestant, però, l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf www.adeg.cat ha denunciat que "les empreses es veuen sotmeses al pagament de quanties que, en molts casos, depassen amb escreix el cost del servei que reben de l’administració local".
Mentrestant, però, les proves d'accés a la universitat d'enguany han demostrat que els estudiants de la comarca tenen un nivell per sota de la mitjana catalana, tant pel que fa a la nota mitja com pel nombre d'aprovats.
En suma, la manca de terrenys industrials a un preu similar al d'altres comarques, el nivell d'impostos i taxes que suporten les empreses al Garraf, la divisió als sindicats i una formació a la baixa són elements que, combinats, no formen pas un bon còctel de competitivitat.
I un apunt final: aquests dies ha tingut a Sitges una trobada internacional d'urbanistes, que s'han reunit per analitzar la situació al Garraf. Està clar que, en una comarca tan petita com la nostra, els municipis (i particularment els seus respectius Plans Generals d'Ordenació Urbana) no poden viure els uns d'esquenes als altres.
En d'altres llocs els governants locals han estat capaços de superar personalismes, partidismes i conflictes pseudo-tribals (Xató, Carnaval, "nosaltres som millor que vosaltres", etc) per impulsar projectes conjunts.
En aquesta línia, potser hauríem de començar a plantejar la creació d'un megapolígon industrial que abracés diferents termes municipals i que podria oferir serveis mancomunats: transport públic, restaurants, jardins d'infància per als fills dels treballadors, xarxes de cable òptic, etc.
Si volem empreses d'alt valor afegit, primer ens haurem de transformar en una comarca d'alt valor afegit.
Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
