El Port de VNG, reflex d'una ciutat

Més informació

Teclejeu si us plau al vostre navegador l'adreça www.saint-malo.cci.fr. Hi trobareu el port francès de Saint-Malo (vegeu fotografia), una instal.lació gestionada per la Cambra de Comerç i Indústria d'aquesta localitat.

Ara anem fins a www.portsgeneralitat.org, la web de l'empresa pública Ports de la Generalitat, que gestiona una vintena de ports a Catalunya, entre ells el de Vilanova i la Geltrú.

Tal com ens recorden els experts en transport marítim, quan els ports que depenien de l'Estat espanyol van ser traspassats a la Generalitat, el model portuari català va reproduir una similar estructura de gestió centralitzada. En aquest cas, no des de Madrid sinó des de Barcelona.

I això és bo o és dolent?

El debat entre gestió centralitzada / gestió territorial ha esquitxat també el model d'Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA). Aquesta és una estructura gairebé única a Europa i que ens fa semblar més a una economia soviètica que no pas a una de lliure mercat.

Debat sobre el port

Aquestes idees em bullien pel cap quan vaig acudir al debat organitzat per la patronal Adeg i l'Associació de Veïns del Barri de Mar, que va tenir lloc el 26 d'octubre passat. Minsa assistència, cal dir-ho tot. Una llàstima que anés tan poca gent.

En aquest punt, convé recordar que el 15 de juny passat la Generalitat va aprovar definitivament el Pla especial del port de Vilanova i la Geltrú. Les obres previstes suposaran una inversió de 42 milions d'euros, aportats entre el sector públic i el privat.

Molts milions per a un port que tradicionalment ha estat ignorat per la seva ciutat, segons es queixava un dels ponents, Joaquim Subirats, director de Dradisa, empresa dedicada a la construcció i reparació de petits vaixells. Amb el Pla especial, la seva concessió finalitza l'any 2011 i ells hauran d'abandonar Vilanova.

Amb el nou Pla especial continuarà Vilanova i la Geltrú vivint d'esquenes al mar? Perquè una cosa és anar a passejar pel port quan fa bon temps i veure les barquetes. L'altre, molt diferent, és que la ciutat i el port formin un binomi econòmic.

Tòfol Tobal, geògraf, de l'equip de Geografia Portuària de la Universitat de Barcelona, va recordar-nos durant el debat que és un error intentar veure les ciutats i els ports com elements separats. Són un conjunt interactiu però "el port, per si sol, no dinamitza la ciutat; està als serveis dels agents econòmics i socials".

Per aquest motiu, Tobal va proposar la creació un Observatori Port-Ciutat per fomentar el diàleg entre els agents i l'Administració. Aquest organisme també podria dur a terme estudis d'impacte econòmic del port. "Econòmicament que dóna el port a Vilanova?", es preguntava Tobal. I el més trist és que encara no tenim cap resposta.

En definitiva, un Observatori per establir entre tots a quin model de port podem aspirar. I una premissa bàsica: hauria d'estar finançat per les parts implicades (administració, empreses, etc) "perquè si no té recursos, no funcionarà pas", com apuntava aquest geògraf.

Nous operadors

Bé, doncs si es tracta que les empreses es comencin a rascar la butxaca per crear un Observatori, ja tenim un primer candidat: Tercat, empresa de logística que va començar a operar al port de Vilanova i la Geltrú fa tres anys. Francisco Martínez, portaveu de la companyia i un dels participants al debat, va dir literalment: "Un Observatori? Estem disposats a col.laborar a fons. Demanin!".

Segons apuntava Martínez, el tràfic de mercaderies gestionat per la seva empresa al port de Vilanova ha crescut un 17% aquest any. "Ens apropem al màxim dels dos atracaments on operem. Per això tenim l'acció comercial aturada".

I és que a les empreses de logística instal.lades al port ja els hi va bé que Vilanova s'especialitzi en càrrega general, mentre Barcelona es concentra cada vegada més en els contàiners; i Tarragona en les mercaderies a dojo.

Així doncs, tant Tercat com les altres empreses que operen a la dàrsena comercial veuen amb bons ulls la futura ampliació de l'espai de càrrega, que creixerà en 55.000 metres quadrats. Si a l'any uns 140 vaixells de mercaderies pel port de Vilanova, quants passaran en un futur pròxim?
Un altre operador nou al port de Vilanova és l'empresa Marina Far Vilanova, que invertirà 18 milions d'euros en la construcció d'una nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i el trasllat del varador, segons informació extreta de la web del departament de Política Territorial i Obres Públiques. El nou varador, que ocuparà una explanada de 30.000 metres quadrats, serà una zona de reparació i manteniment per a vaixells de gran eslora. 

Marina Far Vilanova està constituïda per les empreses COPISA, Hormipresa i Varador 2000. Al debat hi era director tècnic de l'esmentada companyia, Rubén Hernández, el qual va anunciar que les obres acabaran a principis de 2009.

Mobilitat

Un dels analistes convocats per l'Adeg al debat, Rafael Encinas, va recordar que amb el Pla especial del port i amb l'increment previst de les activitats, "hi haurà un augment del trànsit de vehicles pesants".

Segons va afegir aquest expert, tot i que el pla preveu una sèrie de solucions per al tràfic de vehicles dins del port, encara no s'ha previst "com se solucionarà el tràfic de contacte amb la ciutat, especialment al Passeig Marítim". Per aquest motiu Encinas també va donar suport a la idea de crear un Observatori Port-Ciutat, "per fer un seguiment d'aquest i d'altres temes".
En aquest punt, cal apuntar que entre el públic hi era el regidor d'Urbanisme i Planejament, Joan Martorell ("em vaig assabentar de l'acte per Vilanovadigital", va dir-me), el qual va demanar la paraula al torn d'intervencions.

El regidor va dir: "El Pla especial del port és una bona oportunitat per a Vilanova. Però prenc nota que hi ha interessos no coincidents i per a l'Administració és difícil trobar el terme mig. Intentarem fer de mitjancers per arribar a solucions; analitzarem les questions mediambientals, el paisatge…És primordial és que en puguem parlar".

Per cert, també m'hauria agradat veure a la sala algun dels 9 regidors del principal grup de l'oposició. No volen ser una alternativa de govern?

La paella pel mànec

Per tot Europa, ports i aeroports són gestionats per entitats locals, com ara Cambres de Comerç i ajuntaments, en un entorn de lliure competència entre territoris. I no sembla que els hi vagi malament. En canvi, aquí baix l'Administració pública manté agafada la paella -dels transports- pel mànec.

Ens aniria millor si el port de Vilanova i la Geltrú fos gestionat per un consorci mixt, format per entitats privades i públiques? Podríem avançar cap al binomi port+ciutat o millor encara, port+macrocomarca Penedès?

Per exemple, si pensem en atreure creuers turístics (els vaixells haurien de ser de petita eslora, d'uns 300 passatgers, atès el poc calat del port), Vilanova i la Geltrú no pot anar sola per les fires turístiques internacionals. Hauríem d'anar de la mà d'un soci estratègic, Sitges (amb know-how i marca registrada) tal com apuntava el president de l'Adeg, Xavier Cardona.

En definitiva, caldria formular una altra pregunta, un xic incòmoda però necessària: Estarien preparades les institucions locals (associacions empresarials i ajuntaments) per assumir el repte de gestionar el port?

Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments.