El dia que el rellotge va volar del campanar de la Geltrú

Mesos enrere, al març, el mecanisme horari havia tornat a estar notícia perquè se n’havien desprès pedres que emmarcaven l’esfera. Per sort, no passava ningú quan en van caure. I no en va caure només una! Per prevenció i des del dia que es van desprendre, unes boniques i lluents tanques grogues de la policia local es trobaven just sota els peus del rellotge. Durant els primes dies, hi estaven ben situades. Al cap del temps, arraconades.

Dissabte al matí, les tanques hi van tornar a estar ben col·locades, en posició de cercle perquè la meitat de l’esfera del rellotge estava doblegada cap endavant i cada cop que la pluja i el vent la tocaven, es vinclava més fort. Va ser tot un perill públic passar-hi per sota o pels voltants, perquè, amb el vent, l’esfera podia volar metres enllà d’on estaven posades les tanques. I ho va ser sobretot per al públic dels dos casaments que hi va haver a l’església de la Geltrú. Els pobres nuvis ni tan sols s’atrevien a fer-se fotos a la porta del temple. Sí, d’acord, no ho feien per la pluja, però tampoc perquè haurien sortit a la foto amb el cap mirant cap amunt, com feia tothom que passava per la plaça de l’Assumpció. “Hi passo mirant a dalt que no em caigui res”, pensàvem tots el dissabte.

El diumenge al migdia, els bombers i la policia local van fer desallotjar la plaça després de tot un matí farcit de comunions, i, per tant, de nens i nenes jugant prop de l’escena del perill. Una grua, dos bombers i unes tenalles van ser necessaris per extreure la part de l’esfera que quedava collada; les busques del rellotge van ser més fàcils de desenclavar. Tot plegat, va ser qüestió d’una hora de treball.

Dilluns al matí, a les 10 am, el rellotger Santiago Comas, encarregat de posar a l’hora els rellotges de Vilanova i la Geltrú des de fa més de 30 anys, arreglava la maquinària interna del rellotge del campanar de la Geltrú. “Com que s’havia torçat tant l’esfera, la maquinària es va encallar i no marcava les hores. L’he pogut arreglar desmuntant el mecanisme i ara torna a funcionar. Marcarà les hores i els quarts com sempre malgrat no tenir l’esfera del rellotge, que espero que es pugui arreglar aviat”.

El rellotger explica que dissabte al migdia va estar esperant els bombers perquè vinguessin a extreure l’esfera. “La policia local em va trucar el matí de dissabte dient-me que ho fes jo, però jo no m’hi puc enfilar; era feina dels bombers”. Malgrat l’espera del rellotger, els bombers no s’hi van presentar dissabte. Ho van fer diumenge, “sense que m’avisessin”. 

I si la Geltrú no té esfera de rellotge, el de Vilanova tampoc no se n’escapa del mal temps. Tota la setmana passada, va estar tocant malament les hores, “perquè una palanca del mecanisme s’ha rovellat”. Avui dilluns, el rellotger oficial de Vilanova l’ha pogut arreglar, basant-se en el seu rellotge de polsera (que marca les hores d’acord les indicacions de Catalunya Ràdio).
De totes maneres, en Santi diu que aquests dies, amb canvis de temps constants, sap que tindrà molta feina. La pressió atmosfèrica afecta els rellotges de Vilanova. “Si puja molt la temperatura, el rellotge de Vilanova s’avança; per contra, el de la Geltrú es retarda. I si un dia hi ha un canvi sobtat del temps, 4 o 5 minuts aniran malament tots dos”.

A Vilanova i la Geltrú, en resum, hi ha gent que coneix la història del seu patrimoni, que el cuida, que el vetlla, però amb això no n’hi ha prou. Hi ha molts edificis del nucli històric (privats i públics) que demanen una reparació urgent. Si un dia cauen trossos gegants de pedra d’una façana, és un anunci del perill que pot seguir un altre dia. Amb unes tanques, grogues i lluents, no n’hi ha prou. Cal inversió, cal destinar partides del pressupost per condicionar un patrimoni històric que és el nostre futur. O és que tot han de ser blocs de pisos nous, ben alts (això sí!)? Voleu dir que és la Vilanova que volem? La meva, no.

Trinitat Gilbert, viu davant del campanar de la Geltrú. És periodista. Treballa com a guionista en els programes Qui els va parir (TV3), i Eduqueu les criatures (Catalunya Ràdio). També és professora de Periodisme a la Universitat de Vic