L'apetit de soft

Allà on milions de persones es traurien la samarreta i el seu suor, estès sense consol, davant l’equívoc o el intercanvi. Amb el pas del temps s’agregaria una immensa colònia a Internet. Ara aquesta xarxa, un cop preparada, passarà a intercanviar la informació entre coses. Serà primer tímidament. El chip de la meva nevera o de la seva, li dirà el chip del servei tècnic que perd gas i el seu rendiment en fred està minvant. O les parts vitals de l’avió, abans d’enlairar-se parlaran amb els seus sistemes de control a terra i aquests analitzaran dins d’un marge d’error si està OK.

Després, aquestes coses podran pensar, és a dir, prendre majors decisions per si mateixes. I el submón creat serà una tela d’aranya que vibrarà d’esquenes a les nostres peticions. Al nostre coll de peticions humanes! Però algun dia algú voldrà desconnectar una part per castigar-lo, renovar-lo o donar de baixa la seva productivitat no humana. Però tindrà dubtes i remordiments. O l’apetit elèctric del soft el denunciarà a la xarxa. Haurem arribat a una nova civilització. La de les coses amb vida.

O de la vida que s’ha instal•lat en nous mons virtuals...