Cruïlla

Les grans superfícies ho han arrasat tot. Però aquestes restes del passat et renoven. Qui t’atén és un senyor que sap i coneix el material, que posseeix aquesta delicada escola d’haver recollit les experiències dels seus clients, i si vostè li pregunta, és capaç d’obrir aquest llibre personal i íntim, i donar-li alguns consells. Que si aquest pegament, o aquella pintura. O un bon líquid per a rebentar l’òxid que l’impedeix obrir aquesta estranya caixa on guarda records inútils.

Però com tot temple, si vostè es mou pels prestatges, s’emportaria tot allò que veu, per ficar-lo a la seva vida. ¡Sí, tot! En els països que estan en la classificació del primer món, la bogeria del consum ha instaurat el pàrking gratuït i al seu voltant un munt de dependents que no saben vendre. I un passeja per aquella filera de preus temptadors però no sent l’experiència vital del temple.

Fa uns dies, en la conversa amb algú dels meus alumnes, fins i tot vaig ser capaç de recordar que: els plàtans els venien per unitat, o la carn, el carnisser li embolicava en el diari antic, o el kilogram de sucre relliscava des d’un calaix gran i astellat de fusta antiga a una bossa de paper.
I si ens quedem sense temple? Segons Nietzsche, ve el nihilisme. La pèrdua dels valors, que ens portarà fins a un infern de seda i jade: el consum.