Paradoxes de la vegueria

Avui, aquest matí, a Barcelona, coincidien dos episodis que ben bé es podrien relacionar com a antagònics l’un de l’altre.

D’una banda, la plataforma per la vegueria Penedès emplaçava una roda de premsa al Col•legi de Periodistes per parlar de l’àmbit funcional de planificació territorial del Penedès i de la circumscripció electoral que li pertocaria. Una mena de darrer intent per reivindicar allò mateix que bona part dels municipis del Penedès i el Garraf, i alguns de l’Anoia, han aprovat en els seus respectius consistoris. Sembla que no fa cap gràcia que en un futur mapa de vegueries la històrica marca penedesenca pugui quedar sotmesa a la gran taca metropolitana.

D’una altra, a la Diputació de Barcelona, un grup de tècnics i professionals del turisme de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Garraf discutien la possibilitat que el territori es promocionés sota la marca Costa de Barcelona; uns i altres fent escarafalls per l’error que va suposar, anys enrere, la tria marquetiniana de Costa del Garraf. En aquest cas, s’aposta pel concepte “Barcelona” com un aliat potentíssim per atreure clientela als nostres patis turístics.

El millor de tot és que l’arbitratge va a càrrec del gremi dels polítics; és a dir, hauran de dirimir els que més en saben d’economia, de turisme, de màrqueting, de promoció dels territoris, de mercats emissors...