La Coordinadora demana l'absolució de les encausades per delicte electoral

El passat dimarts 4 de maig la Coordinadora Antirepressiva del Penedès va realitzar una roda de premsa per presentar la campanya que portaran a terme per demanar l’absolució de les encausades per delicte electoral. Membres de la coordinadora i persones encausades presents a la roda de premsa van explicar que el 19 de febrer de 2005 un grup de persones del Penedès va manifestar-se pel NO a la Constitució Europea, davant la discriminació que estaven patint les persones i els col·lectius contraris al Tractat Europeu, donada l'adjudicació desigual d'espais electorals oficials on només es difonia el vot afirmatiu davant les altres opcions. Cinc anys més tard, el proper 1 de juny, jutjaran a l’audiència provincial a 10 penedesenques als quals se'ls demana 990 dies de presó i 18.000€ de multa.

La coordinador denúncia que en aquella campanya pel referèndum de la Constitució Europea van tenir lloc multitud d’irregularitats comeses des dels poders de l’Estat utilitzant tota la maquinària propagandística demanant obertament el sí. Fins i tot, la Junta Electoral va recriminar i desautoritzar al Govern de l’Estat per haver iniciat una campanya, emprant diners públics, pressionant a la ciutadania a votar el sí. Aquesta situació va motivar que els periodistes de TV3 realitzessin una protesta que consistí en no signar cap de les informacions relacionades amb la campanya. El mateix dia 19 de febrer de 2005, dia considerat de reflexió, i també el mateix dia del referèndum, alguns mitjans de comunicació van fer campanya obertament a favor del vot afirmatiu al Tractat europeu, tal i com recull el dossier del col·lectiu “Otra Democracia es Posible”.

Des de la Coordinadora es va fer memòria sobre el procés de referèndums per aprovar el Tractat Europeu i va afirmar que la farsa de la democràcia europea arriba fins a tal punt que a l’Estat Francès, a Holanda i a Irlanda va guanyar el NO i es van acabar els referèndums d’un dia per l’altre. Finalment, la constitució europea va ser imposada pel consell de ministres d’Europa amb el nom de Tractat de Lisboa, posant en evidència una UE antidemocràtica que necessita una classe treballadora fragmentada, desmobilitzada, submisa, acrítica, poc formada i precaritzada. Una de les estafes més grans mai vistes als pobles i a la ciutadania europea.

La Coordinadora creu que les persones que es van manifestar aquell 19 de febrer tenien motius de sobres per fer-ho. Tal i com comentaven "ens vam rebel·lar davant les injustícies i vam sortir al carrer per cridar que estàvem en contra d’una Unió Europea que ens nega el dret a l’autodeterminació, que no reconeix el català com a llengua oficial, que manté un model de creixement insostenible ecològicament i consolida un individualisme liberal salvatge sense garantir l’accés universal als drets econòmics, socials i culturals més bàsics". Els encausats creuen que no van cometre un delicte, sinó que les seves manifestacions van ser crítiques lliures i insubmises al sistema exercint el seu dret a la desobediència des de la democràcia directa. Però davant d'aquest fet, l’estat espanyol, recorrent novament a la més superba de les arbitrarietats, amb la pretensió d’eradicar la força dels moviments socials que el qüestionen, torna a ser desigual en el tracte de situacions idèntiques.

Un altre dels punts de la campanya és la denúncia de les penes multa. Aquesta condemna, a l’estar emmarcada en una via penal i no administrativa, en el cas del seu impagament és transformable per dies de presó. Cada dos dies de multa impagada equival a un dia de presó. La Coordinadora creu que la multa és una de les moltes eines que utilitza l’Estat per reprimir políticament. Ho intenta aconseguir amb la pressió policial-judicial (repercussions penals, socials, familiars, professionals, etc.) a la vegada que pretén absorbir diners per mantenir la seva maquinària repressiva en augment i minvar de recursos als moviments socials. Segons la Coordinadora les penes multa, a més de ser correctors polítics, són marcadament classistes, ja que òbviament qui té capacitat econòmica menys veu afectada la seva llibertat de manera que es dóna la “paradoxa” segons la qual compleix menys pena no qui menys delinqueix sinó qui més paga. Una criminalització de la pobresa en tota regla.

Per acabar la Coordinadora va comentar que farien una concentració el mateix dia del judici (1 de juny) davant de l’audiència provincial de Barcelona.