CiU es radicalitza

Dilluns també, al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, varem també tenir oportunitat de veure l’autèntica CiU, no aquella imatge amable i kennedianna de l’Artur Mas a La Noria del Jordi Gonzalez, si no la CiU que pren decisions i vota, encara que sortosament el seu vot no comportés l’aprovació de les propostes a les que va donar suport.

Sovint pensem que la tasca de l’oposició és oposar-se per sistema al criteri de qui governa, i moltes vegades així sembla que s’actua, però tot té un límit i hi ha coses que per més a l’oposició que estiguis cal ser coherent amb els teus propis plantejaments però també amb la teva pròpia projecció, i la sensació és que CiU està fent esforços a marxes forçades per situar-se al nivell d’altres forces polítiques més properes al llindar del sistema.

Certament que cada any, quan faig la declaració sobre la renda i em toca pagar, penso en fer-me insubmís, però compleixo, per què si algun any em toqués cobrar no m’agradaria que l’Estat es pogués declarar també insubmís. També vaig pensar a fer-me insubmís quan a principis d’any em va tocar pagar l’Impost de Successions, però també com sempre i gairebé com tothom, vaig acabar pagant. L’Ajuntament participa dels ingressos de l’Estat, i cada exercici liquida en funció dels ingressos. L’any 2008 la liquidació surt negativa per l’Ajuntament i s’han de tornar calers, evidentment que això no ens agrada, però declarar l’Ajuntament insubmís, a part d’il·legal, és absurd. Per què, i sí qui es declara insubmís fora l’Estat? Doncs per a sorpresa, com a mínim meva, CiU va donar suport a declarar l’Ajuntament insubmís.

D’altra banda CiU també va donar suport a declarar la ciutat moralment exclosa de la Constitució. La proposta no es va aprovar, però ja els va saber greu que no s’aprovés. CiU deu advocar per una democràcia sense dret, més pròpia d’altres règims polítics però no de la mateixa democràcia, ja que dret i democràcia estant sempre vinculats i l’un sense l’altre no poden subsistir enlloc.

Si parléssim d’alguna força política minoritària, no em preocuparia massa aquests posicionaments, però parlem de CiU que aspira a tornar a governar Catalunya molt properament, i suposo que no hi deuen haver renunciat però també deuen aspirar a governar la ciutat. Molt em temo però, que el camí escollit, el de la radicalitat, no sigui el més adequat ni per a Catalunya, ni per a la ciutat, per això té molt de valor una altre afirmació que Alícia Sanchez Camacho va fer al Nueva Economia Forum: l’únic partit capaç d’aturar l’independentisme de CiU és el Partit Popular de Catalunya.