L'Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf o com començar la casa per la teulada

Per primera vegada a la història, tindrem un instrument per coordinar els municipis de la comarca i fer allò que els tècnics diuen "planificació estratègica supramunicipal".

No obstant això, convé distanciar-se del discurs políticament correcte perquè aquest nou ens neix amb uns dèficits importants.

En primer lloc, no perdem de vista que la creació de l'Agència obeeix en part a les directrius marcades per la totpoderosa Diputació de Barcelona, que vol posar més ordre en la distribució de subvencions per a projectes econòmics dels municipis.

De fet, agències similars, amb la mateixa denominació però només canviant el nom de la comarca, també s'estan posant en marxa a l'Anoia, Osona, Alt Penedès, etc.

Com a exemple, permeteu-me copiar i enganxar un tros d'una nota de premsa extreta de la web de la Diputació: "09/09/2010. Avança l'Agència de Desenvolupament Econòmic d'Osona. La comarca d'Osona avança en l'assumpció d'aquest model d'organització del desenvolupament econòmic local impulsat per la Diputació de Barcelona. Un model que aporta eficiència i racionalització a les estructures de promoció econòmica, ocupació i turisme per aconseguir més impacte, més desenvolupament econòmic i un millor aprofitament dels recursos invertits".

És a dir: al Garraf no estem inventant res nou. Simplement estem seguint el model d’agències de desenvolupament local que promou la Diputació. Això no és dolent.

No obstant això, posem en marxa la nova Agència per convicció genuïna? O només per cobrir l'expedient administratiu i així continuar agafant subvencions? De fet, els 250.000 euros del pressupost inicial de l'Agència seran aportats per la Diputació.

Els nostres sis alcaldes proclamen que sí, que ho fan per convicció, perquè creuen en allò de "sumar ens farà més forts".

Almenys, això van dir-nos els primers regidors el 17 de novembre passat, durant un acte organitzat per l'Adeg, l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès.

"Cada municipi té la seva personalitat però des del punt de vista econòmic serem mirats com una única realitat i necessitem més volum", va dir l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena.

I segons Jordi Baiget, alcalde de Sitges, "estem molt ben situats però cal unir estratègies i que tots tinguem clar cap a on volem anar. Al 1992 no teníem clar el full de ruta i la comarca se'ns va desmadrar. Si ara el projecte [l'Agència] no té full de ruta, tindrem un problema i no podem perdre el temps".

Així doncs, estem a punt de tenir una Agència, però ens cal encara un "full de ruta". O sigui, el vaixell està a punt de salpar, però no sabem cap a on dirigir el timó.

Bé, individualment, sí que hi ha una direcció més o menys marcada: Sitges aposta per l'anomenada "economia de la creativitat" (projecte Quàlia) mentre que Vilanova vol impulsar la indústria lligada a les dependències (projecte Elena). Connexió real entre ambdós projectes? Cap ni una. I la resta de municipis? A l'expectativa i amb el risc de consolidar-se com a pobles-dormitori.

D'altra banda, i si parlem d'activitat econòmica, hom podia suposar que una Agència com aquesta hauria de treballar colze a colze amb els empresaris i sindicats.

No obstant això, els sis ajuntaments i el Consell Comarcal van redactar primer els estatuts de l'Agència i van repartir-se els vots que tindria cada municipi al nou ens.

I després han anat a presentar el projecte als agents privats (Adeg, Cambra de Comerç, CCOO i UGT) tot donant-lis uns vots simbòlics i convidant-los a seure al consell plenari de l'Agència, però no pas al consell executiu, on es prendran les decisions. Això no és pas una col.laboració públic-privada real.

Si volem una Agència amb uns fonaments sòlids, que toqui de peus a terra perquè els seus projectes de futur siguin viables, les associacions empresarials i els sindicats han de participar-hi des del minut 1 i han de poder seure a la taula on es prenen les decisions.

Perquè si no, ens arrisquem a tenir una Agència que funcionarà com una Administració més, al seu ritme, quan en realitat necessitem una Agència que funcioni amb criteris d'empresa, amb rapidesa i flexibilitat per ser eficaç.

No oblidem tampoc el dur context que estem patint desde fa tres anys. La crisi econòmica, amb la punxada del sector immobiliari, ha fet minvar els ingressos dels municipis i ha disparat les xifres d'atur a la comarca.

I ara ens presenten la futura Agència quasi com un recepta miraculosa que farà treballar junts als sis municipis perquè siguem més forts, més àgils i més ràpids per captar activitat econòmica. Compte amb aquesta alegria propagantística, doncs pot crear falses expectatives.

Voldria fer un apunt final: la futura Agència pot contribuir a marcar un abans i un després en la promoció econòmica de la comarca però no serà pas el motor del canvi. El motor és l'entorn.

Volem atreure inversions? Volem donar confiança als empresaris que ja tenim arrelats aquí perquè puguin fer créixer els seus negocis i contractin més gent? Volem ser més competitius? Volem desenvolupar noves activitats econòmiques vinculades al turisme, les noves tecnologies, les dependències, els serveis d'alt valor afegit, etc?

Aleshores tinguem un entorn business-friendly on la resposta dels ajuntaments a les demandes de les empreses sigui àgil i eficient, sense traves burocràtiques ni terminis d'espera llargs.

Un entorn fiscal on els impostos municipals i taxes siguin els justos i necessaris per sufragar infraestructures i polítiques socials, però no per mantenir al sector públic plantilles de personal inflades i/o poc productives.

Un entorn ben connectat amb Catalunya i amb el món (quan baixaran el peatge de l'Autopista? quan la comarca tindrà veu i vot en la gestió del Port de Vilanova?) i gent molt preparada, en formació i actitud, tant al sector públic com al privat.

Tot aquest entorn és el motor real del progrés econòmic d'un territori.

En qualsevol cas, la posada en marxa de l'Agència pot significar un punt d'inflexió en la promoció econòmica de la comarca. L'Agència és necessària i justament per això s'ha de fer bé, amb uns fonaments sòlids. No comencem la casa per la teulada.

Perquè si no fem les coses ben fetes, si no corregim, estarem malbaratant una oportunitat. I en un món globalitzat, petits territoris com el nostre cada vegada tindran menys oportunitats.