Geometria variable, l’art de viure de la política i altres contes

A Cubelles i Olivella hi tenim governs formats a partir d’un pacte entre ICV i PP. A Sitges i Canyelles els governs els conformen CIU i PP i a Sant Pere de Ribes la continuïtat del Govern PSC i ICV en minoria és suportada i garantida pel PP. Menys a Vilanova i la Geltrú (a saber i de moment) el PP forma govern o els condiciona a tots els municipis de la comarca.

Aquest fet nou, que no és desapercebut per la resta de forces polítiques i que va ser lloat pel propi PP en la seva intervenció al Consell Comarcal (nuestros aliados d’ICV.dix), representa un canvi radical en la composició dels governs municipals i sense cap mena de dubte generarà canvis importants en la governabilitat dels nostres ajuntaments i el seu posicionament polític davant els afers generals. I malgrat tot, aquí ningú diu res. Gosem dir que la CUP-UM9 s’ha quedat sola en la voluntat de no participar d’aquestes suposades majories, del tripijoc i no participar d’aquest “saber entendre’s” que tan finament fa CIU, com ocultament cerca el PSC i com descaradament pràctica ICV. Que ens està passant?

Vagi per endavant que no qüestionem ni el caràcter democràtic de tots aquests acords ni el dret que tenen les organitzacions polítiques de fer els pactes que vulguin i amb qui lis vingui en gana, per més contranaturals que puguin semblar-nos. Solament intentem entendre i conèixer els motius pels que es dona aquesta realitat política, que genera pactes o acords en principi difícils d’empassar per qualsevol mortal d’aquest comarca. Pactes i acords de governabilitat, de programa polític que no tenen res a veure amb els normals i a cops positius acords sobre qüestions que es debaten en els plens municipals.

Entenem que el PP, amb el seu afany estratègic de “normalitzar-se” al país, vulgui fer-ho a la comarca i aparèixer com una força governamental no solament a l’estat, sinó a la Generalitat i al municipis. No ens estranya, doncs, la seva predisposició a fer pactes en qui sigui (CIU, ICV, PSC) i on sigui (Sitges, Canyelles, Cubelles, Olivella i Sant Pere de Ribes) sense necessitat de canviar ni una coma el seu discurs polític pel que fa al país, la llengua catalana i la immigració.

També entenem que CIU, amb el seu interès per ocupar tota la centralitat política, vulgui acaparar el màxim de governs municipals (amb el PP a Sitges i Canyelles), ser present en tots els àmbits de l’esfera política i alhora manifestar-se com una alternativa real a la fins avui hegemònica posició del PSC (amb l’ajuda d’ICV I ERC). I una bona manera de fer-ho és practicant la geometria variable, fer la viu-viu davant els atacs que rep el país i embolicar-ho tot amb un discurs de cel•lofana amb pinzellades de colors nacionals.

Reduït el seu suport lectoral, trencada la seva capacitat hegemònica als municipis i a la comarca del Garraf i qüestionada la manera de fer política al PSC ens costa d’entendre’l i sovint ens despista. La voluntat de cercar noves complicitats i obrir-se a nous discursos a Vilanova contrasta amb les sospitoses relacions a Sant Pere de Ribes i Olivella i els silencis de Sitges i Canyelles. Serà cosa, també, de la geometria variable?

I en el fangar del paradigma polític tenim ICV, convertida en la gran estrella política mediàtica per la multiipluri de pactes fets. Autodefinida com a ecosocialista, ara per ara és la força política que menys problemes té alhora de establir pactes si del que es tracta és de parlar de govern o de poder. Pacta govern amb el PP a Cubelles i Olivella, a Sant Pere de Ribes fa govern en minoria amb el PSC i rep el suport del PP i amb el PSC governa al Consell Comarcal. I no pacta amb més llocs perquè no pot. La seva estratègia tactico-politica és tant summament enrevessada com fràgil la seva radicalitat democràtica.

Malgrat compartir la necessitat de fer governables els nostres ajuntaments, davant el panorama de pactes descrit a la comarca són moltes les reflexions que ens fem amb veu alta i els dubtes que se’ns generen sobre els interessos reals que duen a materialitzar certs pactes. Com incideixen en ells els interessos personals de continuïtat en els càrrecs, fins on arriba la pràctica de canvi de cromos? Fins a quin punt aquestes pactes col•laboren amb la desafectació política?

En aquests moments que s’està couen una ofensiva anticatalana de gran calat i on la nostra comarca, se’ns presenta socialment complexa, necessitada i greument tocada per la crisi, pensen, que no podem permetre’ns certes llicències ni locals ni comarcals.

Grup Polític de la CUP-UM9
al Consell Comarcal del Garraf