Catalunya no pot sortir de l'Eurozona

Espanya arrossega el Principat cap a la segona divisió continental, abocant-nos cap a la sortida de l'Eurozona. L'Euro és el pal de paller de la nostra economia avui per avui i és intolerable que els catalans haguem de desfer-nos d'aquesta moneda emportats per la incompetència d'unes mentalitats fonamentades en el rendisme i en la especulació. Catalunya ha mirat sempre cap el Nord i ara no hi ha volta enrere.

Amb la dèria que tenen alguns catalans de donar suport a un estat de les autonomies insofrible, Catalunya està a punt de dir-li adéu a l'Europa més puntera, a la seva zona d'influència natural tant cultural com econòmica, i això és molt greu. Si Espanya surt de l'Euro, el panorama és perillós, especialment perquè ja s'anuncia que, pel cap baix, encara queden dos anys de crisi que, traduït, vol dir dos anys de creixement zero i àdhuc recessió.

No és pas una qüestió de solidaritat, de trencar amb Espanya ara que venen maldades, és un tema intrínsec català, com ho és la llengua per exemple: les relacions històriques del nostre país, les relacions comercials, les industrials, sempre han tingut l'origen a Europa i ara, al segle XXI, les nostres empreses ja no miren cap a la Península per fer negoci, miren cap arreu amb la solvència, la qualitat i la solidesa que dóna pertànyer a l'Eurozona. Per molt que la nostra moneda sigui massa forta internacionalment, els beneficis financers i el recolzament bancari de l'Euro és incontestable, a banda de situar els productes catalans a la mateixa alçada que els alemanys.

Si Espanya arrossega Catalunya fóra de l'Euro, s'enduu totes les línies estratègiques de les nostres empreses, les expectatives de creació de feina i el futur a curt de la nostra economia en general. Però encara que no passi, només el fet de saber que estem a la cua d'Europa per culpa d'un estat que no rutlla és un cop dur pel prestigi de Catalunya com a marca, tant des d'un punt de vista empresarial com turístic.

Amb la dèria que tenen alguns catalans de no veure més enllà del que es diu a Madrid, és molt probable que el pessimisme arreli a casa nostra de manera que la crisi pot fer encara més estralls del que ja fa hores d'ara. I si dibuixo el panorama tan negre és perquè encara em sobta que hi hagi catalans que votin segons quines opcions polítiques que no fan més que empitjorar les coses. Catalunya, per damunt de tot, sempre serà europea.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat-Sitges