Per què volem parlar de política urbanística?

Simplificar el debat urbanístic al creixement residencial de la nostra vila, afirmant que genera un model de ciutat basada en l’especulació del totxo, implica no atendre grans decisions que cal prendre per a no perdre oportunitats. No només és un document expansiu. També es un document que protegeix el nostre patrimoni, el natural i l'arquitectònic.

El Pla General l’hem d’entendre com a un document que està al servei de la societat i de les seves necessitats. Ha de ser un document dinàmic com la societat mateixa. La societat canvia dia a dia, i per tant també ho fan les seves necessitats.

El discurs fàcil i immediat és el del creixement. Hem sentit moltes vegades que Vilanova i la Geltrú ha crescut massa i que no ha de créixer més. Però aquest creixement l’estem entenent com a ocupació del territori o com a creixement poblacional? Segurament que els dos van lligats, però la relació no té perquè ser directament proporcional.

L’ocupació del territori no té perquè anar lligada necessàriament al creixement residencial. Hi ha d’haver un debat i una reflexió sobre els usos d’activitat econòmica. I no em refereixo a polígons industrials, ni a zones hoteleres, ni a segones residencies, etc... Em refereixo a la creació d’oportunitats que puguin atraure la curiositat d’empreses per a emplaçar-se a la nostra ciutat, i aquestes oportunitats han d’estar pensades i planificades. I per això serveix un nou model de ciutat, entre d’altres coses.

Planificar no vol dir executar amb immediatesa. La materialització de la oportunitat està vinculada a infinitud de factors aliens a la voluntat municipal. Però la ciutat té la obligació d’estar preparada per a rebre una possible oportunitat; és una tasca necessària però no suficient.

Un nou Pla General és planificar la ciutat per a no perdre oportunitats de futur. L'urbanisme ha existit pràcticament des de què existeix la voluntat de viure i conviure en societat. Aquesta Vilanova i la Geltrú que tant ens agrada i de la que estem tant orgullosos és el resultat de molts processos de transformació de la ciutat al llarg de la seva historia. Uns més encertats i d’altres no tant.

Del que es tracta és d’encertar amb el tipus d’urbanisme que proposem, i això només ho avaluarà el pas del temps. I és aquí on hem d’esmerçar tots els esforços possibles.

Per exemple, si parlem de l'Ortoll, el debat no hauria de ser si l’urbanitzem o no. El debat hauria de ser com es planifica l'Ortoll, i quin tipus de ciutat estem pensant per aquesta part del territori. La ciutat ha d’estar planificada, i ha de ser el municipi qui marqui la velocitat de transformació de la nostra vila en funció de les seves necessitats i no en funció d’altres interessos.

Tenim la obligació de procurar que el màxim nombre possible de vilanovins i vilanovines puguin tenir la seva feina en el mateix municipi o en la comarca.

Però com qualsevol decisió que es planteja genera dubtes. No seria convenient prèviament haver redactat el Pla Director Urbanístic de la Comarca del Garraf? No seria convenient un gran pacte urbanístic de tots els municipis de la comarca per tal de sumar potencialitats i evitar que dupliquen objectius? Voleu dir que no toca ja parlar d’urbanisme solidari?

I evidentment entre tot això apareix la conveniència de no paralitzar el nostre municipi.
Creiem que és del tot necessari que s’iniciï el debat polític sobre la ciutat que volem pels propers anys.


Xavier Oller Bondia, arquitecte i exregidor per ICV de Projectes urbanístics, Paisatge i Habitatge