Els Senyors de Ribes i els seus Dominis (segle XIV)

*Una visió cjunta de tota la família és ben difícil d'aconseguir, tot i això és prou aclaridor en un Estudi editat pel Museu de Vilafranca del Penedès sobre la família, intitulat "Apunt d'Història de Sant Pere de Ribes, l'autor del qual és en Pere Puig i Roig.

*El primer membre de la Saga el trobem en la figura del Vescomte Geribert de Mir, un caraterístic personatge de la família en tant que va ser molt bel.licós i es va enfrontar amb el Bisbat de Barcelona i altres Senyors Feudals pel domini de la Jurisdicció dels Castells i els diferents Focs (cases) de les poblacions.A la mort d'en Geribert,la seva esposa, l'Ermeganda, va regnar durant un temps, independentment de les peticions del Bisbat de Barcelona.

*El següent Senyor del Castell de Ribes, Olèrdola, Sitges i la Geltrú va ser Folc,al mateix temps que el seu germà Mir, prenia possessió del Castell de Subirats. Seguint la tradició bèl.lica de la família, en Mir es va enfrontar a una de les famílies més poderoses de l'època: els Berenguer, que llavors ostentaven el Tro Comtal.

*En aquesta època -meitat del segle XI -, el Terme de Ribes del Penedès es va anar poblant progressivament al voltant dels Castells de Ribes i de Sitges. El primer de la família de portar el nom de Ribes va ser l'Arnau de Ribes, que sense deixar la tradició familia, es va enfrontar al Bisbat de Barcelona tot i nengant-li qualsevol poder, tot i que les relacions milloraven o anaven a menys segons qui qui era el Bisbe.

*A l'Arnau I el va succeir el Ramon de Ribes, i a aquest, l'Arnau II, que va obtenir,a més dels Castells de Ribes i Sitges, el de Banyeres, possessió de la mare, Guisla de Banyeres.

*Un dels personatges més recordats de la familia és el Trobador Guillem, germà de l'Arnau II, que va estar a càrrec del Castell de Ribes, mentre els seus nebots -els fills d'Arnau I - no eren majors d'edat. Quan això va succeir, en Guillem es va traslladar al Castell de Miralpeix.

*A meitat del segle XIII, la família va començar el seu camí cap a l'ocàs, ja que un dels fills de l'Arnau II, el Ponç, es va quedar sense successió. Amb això, el Bisbat de Barcelona va veure la possibilitat d'aconseguir els dominis de Ribes del Penedès. El successor del Ponç va ser el seu nebot Galceran, que va adquirir el nou Castell de Campdàsens, però va perdre el domini de La Geltrú.

*A principis del segle XIV, el Cavaller i Procurador de la Corona de Jaume II, el Bernat de Fonollar, va comprar el Castell de Sitges i el de Campdàsens. En morir Fonollar l'any 1326, les possessions van tornar a passar a la Família Ribes, ja molt dividida i en procés de decadència.

*El darrer Senror de Ribes del Penedès va ser en Jaume, fill de Berenguer II, que finalment va perdre la Jurisdicció dels Castells en el Litigi Històric i continu amb el Bisbat de Barcelona.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges