Efecte psicològics de la crisi econòmica

Amb l'inici de la crisi econòmica no hi ha dia que no sentim a la ràdio, t.v o premsa escrita aquesta paraula.

Els negocis que han crescut més del 20% durant l'any 2011 són els dedicats als articles de luxe, cotxes, venda de mansions i obres d'art són negocis en alça. Al mateix ritme que abança una olejada de nous rics que provenen de l'estranger augmenta l'atur i les seves conseqüències, deixant-nos a l'alçada dels països més pobres de llatinoamerica on la quantitat de rics i la ferida social de destruïr la classe mitjana és molt gran.


Les persones que han perdut la seva feina poden experimentar alguns efectes psicològics com:

1. Angoixa.
2. Emocions com; la ràbia, melancolia, tristesa o inclús vergonya per no tenir una feina.
3. Por que pot ser raonable i justificable. O bé una por irracional que ens fa actuar de manera diferent provocant-nos major grau d'angoixa.
4. Insomni.
5. Sentiment de culpa.
6. Sensació de fracàs.
7. Desmotivació per a la recerca activa d'una nova feina (abandonament de la recerca de feina després d'un cert període de temps de recerca activa)
8. Trastorn depressiu.
9. Altres.


Les persones que conserven la seva feina


1. Por excesiva de perdre la feina.
2. Insatisfacció generalitzada provocada per la por.
3. Pensaments redundants i repetitius relacionats amb la por a perdre la feina.
4. Sensació d'estar alerta constantment.
5. Manca de capacitat de gaudir provocat per la sensació d'alerta.
6. Dificultats a la parella; més irritabilitat, manca de comunicacíó, major vulnerabilitat.


Tal i com deia Thomas Fuller "la desesperación infunde valor al cobarde", no tots els efectes psicològics que neixen de la crisi han de ser negatius, ja que ara més que mai també estem farts de sentir paraules que abans no coneixiem tals com EFICÀCIA, INNOVACIÓ, INVESTIGACIÓ o EMPRENEDURIA. De qualsevol de les maneres la crisi ens ha tocat a tots i segurament i seria bo que no tan sols pel cantó negatiu.

Us deixo una cançó no per infundar una ill.lusió absurda davant un panorama difícil i real, sinó per recordar que la por no ens ajuda sinó que més aviat ens deixa inmovils, paralitzats, davant d'una vida que com diu el poeta turc Nazin Hicktec "tenim l'obligació de viure-la intensament que si fos necessari plantariem oliveres als 70 anys"