140 Euros llançats a la paperera

Des de Solidaritat però, creiem que els catalans tenim, a banda de força més imaginació, maneres prou més eficaces de fer les coses. I l'exemple ens el donen els moltíssims veïns i veïnes estrangers que han vingut a viure a casa nostra.

Als Països Baixos, sense anar més lluny, la política de recollida d'escombraries ha estat reconeguda amb premis prestigiosos arreu del món. L'objectiu és ben clar: evitar deixalles privades al màxim, recuperar materials reciclables, generar energia verda del rebuig, i només llençar les restes indestriables. No és precisament un pla super original, val a dir, però sí que ho és la forma com el país ha endegat aquesta política: i funciona. Només per darrera d'Alemanya, Holanda és líder al món en reciclatge amb un 65% del seu total d'escombraries reciclat.

Si filem més prim i ens centrem a la ciutat de Maastricht (NL) cobsem com hom paga en funció de la quantitat de rebuig que genera. Per aquest motiu, els ciutadans s'ho repensen dues vegades abans de llançar quelcom i l'esforç per reduir i separar la brossa ja fa temps que és notori. Es paga per cada bossa d'escombraries utilitzada (bosses especials vermelles que facilita l'ajuntament, úniques vàlides al poble i amb un preu estipulat de 10,90€ per 10x50-litres o uns 15€ per 20x25l) i el camió passa NOMÉS un dia a la setmana, un vespre de recollida setmanal. Ara bé, també tenen de franc els contenidors específics com aquí (vidre, plàstic, paper, metalls, piles, químics...) de manera que els holandesos separen aquestes matèries concretes fanàticament per no fer embalum dins una bossa que ha de durar el màxim temps possible a casa amb les restes indestriables. A banda, el veïnat comparteix per cada carrer una mini planta de compostatge (contenidor verd) patrocinat pel consistori. La conseqüència és que a la bossa vermella de casa es limita i força el contingut, i el resultat de pagar tan cara la bossa, és que la gent pren consciència immediata del rebuig que genera.

No és qüestió de penalitzar les famílies nombroses. És qüestió de que cada membre de la família sigui ben conscient del rebuig que genera. Es tracta d'individualitzar la responsabilitat de la recollida d'escombraries de manera que el fet de reciclar es converteixi en una obligació ciutadana (també els nens, com un joc; i també qui viu de lloguer, sobretot!) Així, l'ajuntament no ha de carregar un impost de 140Eur als propietaris sense ni tan sols sensibilitzar el conjunt de la societat: si no fem quelcom de més efectiu per millorar el servei, aquest sempre serà deficitari i àdhuc perillós per les finances sitgetanes. A més, fent un càlcul ràpid, els números surten: 1 bossa (reciclada a consciència) a 1€ per setmana son 48€ l'any (menys, si tenim en compte absències vàries lluny de casa): hom hi guanya, l'ajuntament redueix despeses, i el medi se'n beneficia.

L'exemple holandès perfectament podria funcionar per Sitges. És cabdal que qui més rebuig generi, més pagui; qui menys recicli, més pagui; i qui no es consciencii de la importància de la despesa que suposa el reciclatge, més en pateixi les conseqüències. Si l'objectiu és un Sitges net a un cost sostenible, no cal apujar impostos a la babalà: s'ha de ser valent i OBLIGAR la gent a reciclar, tot explicant els avantatges i els beneficis que pel conjunt de la societat aquest esforç comportaria. Davant les retallades, eficàcia.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat Catalana per la Independència - Sitges.