Davant els espanyols, orgull de poble

No calen explicacions per defensar l'escola en català. Tothom calla, però sura la ràbia d'un poble. Els voluntaris del grup “Defensem l'Escola en Català” no van haver de donar gaire explicacions, cap propaganda, no va caldre atraure els sitgetans i les sitgetanes a signar, ans al contrari, la gent venia amb la lliçó ben apresa i amb el sentit de la responsabilitat escrita als posats més aviat seriosos, amoïnats segurament.

Tenen raó: el tribunal superior dels espanyols tombarà en breu la realitat històrica per la qual el català continua essent llengua vehicular a l'escola. Per als espanyols, la única llengua pròpia de Catalunya és el castellà, ara nomenat espanyol, per justificar precisament aquesta dèria impositiva a casa nostra. Equiparar la seva llengua a la nostra vol dir que el castellà esdevé llengua pròpia de Catalunya i, per tant, també a les escoles. A partir d'ara llavors, aquí, si no es posa remei, la única llengua d'aprenentatge de molts catalans serà només el castellà. Per imposició legal d'una llei espanyola, és clar.

Com el seu nom indica, el castellà és la llengua pròpia de Castella. Com el seu nom indica, el danès és la llengua pròpia de Dinamarca, i com el seu nom indica el català és la llengua pròpia de Catalunya. I cada nació només en té una de llengua pròpia i l'ha de defensar amb orgull, força i determinació.

La llengua de Catalunya és el català i per molt que els catalans permetem encara que els castellans ens governin i ens robin, no significa pas que a més a més deixarem que ens rentin el cervell adverant que ara, màgicament, ara resulta que la llengua pròpia de tots els catalans és el castellà. Repeteixo: ara, segons el espanyols, la única llengua pròpia de Catalunya és el castellà. Gràcies a tots per Defensar l'Escola en Català amb contundència. Davant els espanyols, orgull de poble.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat Catalana per la Independència - Sitges.