29 de març, vaga general contra la reforma laboral i en defensa dels serveis públics

La Unió Europea, des de mitjans de l’any 2010, va orientar les seves polítiques per afrontar la crisi exclusivament cap a la reducció del dèficit públic, va renunciar a qualsevol estímul per a la reactivació econòmica i va apostar per la reducció de la despesa social i la desregulació del mercat laboral. En realitat, les polítiques europees no busquen la millor sortida de la crisi, sinó aprofitar-la per a debilitar l’estat social i els drets dels ciutadans i ciutadanes.

Aquestes polítiques no han aconseguit els objectius anunciats; al contrari, ens han allunyat del creixement i la Unió Europea tornarà a entrar en recessió. El resultat: 24,5 milions de persones a l’atur, a Europa.

La imposició d’aquestes polítiques també ha comportat greus conseqüències per a la qualitat de la democràcia a Europa. No s’ha dubtat a forçar canvis en les constitucions sobiranes de diversos països, i en d’altres s’han imposat governs tecnocràtics. Tot això s’ha promogut des de les elits polítiques, tot negant la participació de la ciutadania. L’estat Espanyol n’és un bon exemple:les polítiques aplicades des de 2010 –a les quals ja vam donar resposta amb una vaga general el 29 de setembre de 2010- han suposat la degradació gradual dels serveis públics i de les polítiques socials que, en el marc de la crisi, serveixen de coartada per a la progressiva privatització dels serveis públics, i generen més injustícies i una desigualtat creixent entre la ciutadania. En el nostre cas, a Catalunya, cal sumar-hi la desigualtat provocada pel dèficit fiscal que empobreix progressivament el país, tal i com mostren les xifres publicades de les balances fiscals. D’altra banda, la situació econòmica empitjora: el consum s’ha deprimit, el crèdit continua sense fluir malgrat els ajuts a les entitats financeres, cau l’activitat econòmica i creix l’atur, que entre els joves assoleix una taxa de gairebé el 50%.

El canvi de cicle polític iniciat en les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2011 i que va culminar el novembre passat amb el triomf del PP per majoria absoluta, ha provocat la concentració més gran de poder institucional que cap força política des de l’inici de la democràcia ha tingut. Mai un Govern va fer tant i en tan poc temps per acabar amb l’arquitectura social i laboral que entre tots vam decidir posar en marxa després de les primeres eleccions democràtiques de 1977.

Insistir en aquestes polítiques és suïcida. L’absència d’activitat econòmica explica que l’atur segueixi creixent a l’estat Espanyol. El moviment sindical i algunes forces polítiques varem proposar ja fa dos anys un canvi a la política d’ocupació amb el Pacte per a l’Ocupació que contemplés la política fiscal, la reforma del sistema financer, la política de rendes, el control dels preus, la política industrial, i que combinés les mesures de flexibilitat interna a les empreses amb d’altres destinades a la reactivació econòmica i al canvi de model productiu. Ni aquest Govern ni l’anterior van ser sensibles a aquesta proposta.

Ara ens trobem amb una nova reforma laboral, aprovada per mitjà d’un Reial decret, sense negociació amb els interlocutors socials i que tant en la forma com en el fons pot ser inconstitucional. Una reforma aplaudida pels empresaris i pels fòrums internacionals que defensen les polítiques d’ajustament.

La reforma laboral del Govern que presideix Mariano Rajoy interromp el dret del treball i el substitueix per una il•limitada arbitrarietat empresarial; facilita i abarateix l’acomiadament; criminalitza als aturats; no redueix les modalitats de contractació, ans al contrari, les augmenta i les precaritza; introdueix discriminacions en l’accés a la feina; trenca l’equilibri de la negociació col•lectiva i obre les portes a l’acomiadament, per primera vegada, a les administracions públiques. Una reforma que no servirà per estimular la contractació i generarà més atur amb la introducció de l’acomiadament lliure, contrària al canvi de model que necessitem i que comporta la ruptura del dret laboral. Una reforma feta a mida de la patronal, dels mercats i de les tesis neoliberals.

Però, a més, etziba un fort cop al nostre model social, als pilars de l’estat del benestar: la sanitat, l’educació i les polítiques socials. La constitució de diferents plataformes socials en defensa de l’estat del benestar i dels serveis públics són unes eines excel•lents per a unir amplis col•lectius de la ciutadania i combatre les retallades de les polítiques públiques. Per si fos poc, el Govern anuncia la seva voluntat d’eliminar o devaluar drets civils molt importants com el dret de les dones a la interrupció de l’embaràs, el matrimoni homosexual o els drets de la immigració. Si no ho evitem, assistirem a la ruptura del nostre model social de convivència i a la confirmació d’un programa d’acció política sotmès a les exigències dels mercats financers.

Sindicats, partits politics, associacions, entitats i els diferents moviments socials de la nostra comarca, fem una crida a tota la ciutadania perquè participin en la vaga general del proper 29 de març. Igualment, ens adrecem a la resta de la ciutadania perquè li doni suport i es manifesti contra aquestes mesures que, si es porten a terme, acabaran amb els drets històrics que tant ens ha costat conquerir.

Amb les adhesions de PSC, ICV, EUiA i ERC