El paper del Garraf en la construcció nacional

Metres i metres d'arcades que fan l'efecte d'una Venècia a la inversa: l'aigua ve de d'alt i el terra és d'amunt del cap. Els sabuts bolonyesos medievals, a part de construir les seves torres ostentoses, van pensar generosament en arrecerar tota la població dels avatars del temps amb les seves galeries. Malauradament però, la idea no ha perdurat i avui no es troba enlloc aquest tipus de construcció muralles enfora. Aleshores: quan van deixar d'amoïnar-se pels seus, els arquitectes italians?

Doncs com a tota Europa, amb l'arribada dels cotxes. El segle XX inunda els carrers europeus d'automòbils i el món sembla avançar tan ràpidament que les autoritats es bloquegen: el resultat són ciutats plenes de vehicles que transiten per carrers sovint mal plantejats per suportar aquest volum de pesos pesants i fum. A diferència dels EUA que sí es desenvolupa exclusivament per afavorir el trànsit dins els nuclis urbans, a casa nostra l'aposta no és total i cobsem un poti poti urbà que es resisteix a acceptar l'evidència de la primacia del transport privat. La memòria ens palesa com hi ha la Catalunya pre-cotxes i la Catalunya post-cotxes; els pobles de les persones i els pobles motoritzats; casc antic i la resta.

Com diria l'urbanista Raúl Alvarín, cal restablir la visió més humanista de l'arquitectura, posant-la al servei de l'ésser humà. El Sr. Alvarín advera que hem de recuperar el rol social de l'arquitecte per mirar d'ajudar en la recerca de projectes i alternatives pel reviscolament econòmic, treballant colze a colze amb les administracions. N'estic completament d'acord i crec sincerament que els urbanistes, especialment al Garraf, tenen molt a dir... i molt a fer. Els governs actuals dels 6 municipis, s'excusen sempre en l'argument polític que només hi ha espai per retallar, per eixugar el deute i per res més. No és veritat car si hom para l'orella, hi ha tendències economico-culturals que s'estan oferint adesiara per mirar de trobar solucions a la crisi. Solidaritat Catalana per la Independència a més a més, convida a la gent a adonar-se'n del perill que suposa romandre dins d'un Estat que condemna els ajuntaments del Garraf amb almoïnes, després de l'esforç que continuem fent pagant taxes vergonyants. A nivell general, afegeixo també que caldria prendre una decisió dràstica envers els cotxes: o els volem dins els nuclis urbans, o els traiem fóra dels municipis completament, limitant-ne l'ús a trajectes interurbans o llargs recorreguts. Com a la Bolonya actual, no permetem que els arquitectes s'oblidin de la realitat i dissenyin ciutats que ni són pels automòbils ni per les persones tampoc. La cultura Mediterrània que volem preservar ens hauria de permetre saber si —dins el terme municipal— els vehicles ens ajuden, o si en canvi ens destorben.

Aquestes solucions però, passen per decisions exclusivament nostres i s'aconseguiran en un context de llibertat nacional plena. Un marc històric nou i il.lusionant que engresqui la societat a emprendre un nou camí de prosperitat assegurada. Els nostres arquitectes humanistes han de construir el futur de tots; els nostres empresaris determinats han d'apostar per la creativitat; i tots plegats hem de fer quelcom urgentment: No hi ha més sortida que la Independència de Catalunya i el Garraf no pot quedar-se enrere mai.

Robert Cavaller i Delsing
Executiva Comarcal Garraf - Solidaritat Catalana per la Independència