OPINIÓ

Turisme cultural: el producte que falta a Vilanova

Si de debó volem que el turisme sigui un nou pilar estratègic de creixement i creació d'ocupació estable a la capital del Garraf, hem d'orientar-nos cap a un segment fins ara poc treballat: el turisme cultural. Tenim els recursos, però ens falta el producte.

De turisme, cultura i patrimoni es va debatre el 14 de juny passat en el marc d'una jornada organitzada pel Consell Comarcal del Garraf.

Marián Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, va obrir l'esmentat acte tot recordant que el 60% dels turistes que arriben a Catalunya viatgen amb algun tipus de motivació cultural. No obstant això, va remarcar Muro, "no és suficient disposar de recursos culturals; cal fer productes turístics culturals".

És a dir, un territori determinat pot tenir museus, patrimoni històric, edificis catalogats, etc, però tot això s'ha de posar al mercat per a la seva comercialització com a producte.

Tant a través d'intermediaris (agències de viatges, turoperadors, agències online...) com via internet per vendre directament al consumidor final, utilitzant sistemes automatitzats de reserves online, aplicacions per a smartphones, etc.

I és que la creació i comercialització de productes de turisme cultural és molt més complexa de gestionar en comparació amb el clàssic turisme de sol i platja.

Sector públic (museus, Ajuntament) i sector privat (associacions empresarials, restaurants, hotels, càmpings, empreses tecnològiques, etc) han de treballar de manera molt coordinada, amb objectius i deures per a tots. Si de debó volem ser una destinació turística amb valor afegit, és el que toca.

I també toca treballar de manera coordinada amb els municipis veïns, tal com va apuntar Joan Pluma, director general de Patrimoni, que va participar a la jornada de turisme cultural organitzada pel Consell Comarcal del Garraf.

"Un problema que tenim a Catalunya és l'excés de marques de turisme cultural, sense estratègies compartides, en municipis i comarques veïnes", va explicar.

Ens trobaríem, per tant, en una situació de "minifundisme de recursos culturals" i caldria establir una "jerarquia", va dir. És a dir, determinats recursos molt potents ens podran servir per atreure turistes i d'altres seran claus per perllongar l'estada dels visitants i per tant, fer créixer la seva despesa turística.

"Necessitem superar l'etapa de producte local i avançar cap a un producte competitiu i eficient", va afegir Pluma, que també va recordar els problemes de senyalització a les destinacions. "També caldrà adaptar horaris i serveis a les necessitats de l'entorn, sobre tot si és un entorn turístic".

En qualsevol cas, si un museu accepta el risc -i la despesa extra- d'obrir més hores o canviar horaris "en benefici del turisme", caldrà igualment que el sector privat (associacions empresarials, restaurants, botigues) també s'impliqui activament en la promoció i prescripció d'aquests espais culturals. Això és jugar en equip perquè tots hi guanyin.

Tendències del sector

A la jornada que va tenir lloc la setmana passada a la Masia Cabanyes també va intervenir un dels millors experts en turisme d'Espanya, el professor José Antonio Donaire, de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i director de l'Institut Superior d'Estudis Turístics.

Segons va apuntar Donaire, "molts indicis" confirmen que la demanda de turisme cultural creix, sense cap mena de dubte. En aquest sentit, cada vegada menys turistes viatgen a Catalunya només pel sol i la platja, segons apunten les enquestes.

"Ens hem acostumat a un discurs segons el qual la majoria de destinacions de litoral es basen en el turisme de platja i que com a 'element plus' oferim el patrimoni històric i cultural", va explicar Donaire.

No obstant això, en determinats segments i destinacions, guanya pes la tendència inversa: la cultura -en el sentit ampli de la paraula- és en realitat el motiu principal del viatge i la platja seria l'element accessori, segons va advertir aquest expert.

Així doncs, hem de veure el turisme cultural com el millor producte que tenim al nostre abast per desestacionalitzar l'activitat turística a Vilanova i la Geltrú.

Aquest no serà pas un segment de grans volums de visitants com el sol i platja, però en canvi ens permetrà tenir un turisme més estable al llarg de tot l'any i obrir sinèrgies amb altres segments turístics.

Per exemple, si som capaços de desenvolupar un turisme de congressos i convencions de petit format, es podrien organitzar visites especials per a grups i sopars d'empresa en espais singulars envoltats d'art, cultura i història.

Per posar en pràctica tot això caldrà forjar aliances entre el sector públic i el privat, amb els municipis veïns i amb institucions com el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que ens ajudaran en les tasques de promoció.

El vilanoví Francesc Vila, gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, que també va participar a la jornada de la setmana passada, va remarcar que els recursos culturals com els museus, els centres d'interpretació, etc, "necessiten orientar-se al mercat, adaptar el seu material a diferents idiomes...Fins i tot ens falten agències de viatges receptives especialitzades en turisme cultural, per organitzar viatges a mida. I tot això és difícil en l'actual conjuntura econòmica. Per això necessitem treballar junts, per trobar l'encaix".

Xavier Canalis és periodista i treballa per a hosteltur.com, el mitjà de comunicació líder del sector turístic a Espanya

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!