Temps de valents

Estava brut el jardí, ple de papers i de llaunes. De tant en tant la televisió ensenyava la brutícia en detall, bosses de plàstic, rodes de cotxe... El jardí és de tots -deien- és comú i l'hem de cuidar tots. Dins el jardí, com a tot arreu, podies trobar gent de tot tipus. Els que embrutaven eren pocs, però llençaven brossa a cabassos i ho feien a la nit, d'amagat. Durant el dia molts intentaven netejar-lo. Un matí la televisió va trobar un noi amb una bossa plena d'escombraries, estava netejant, però ells van dir; vol llençar-les!!! Vol embrutar el jardí!!!

Allò va estendre la por, cada vegada costa més trobar gent que netegi. No has d’embrutar, però si et poses a netejar es perillós, mira el que va passar amb el nen. Hi ha qui fa escultures amb la brutícia, la pinta de colors i llavors explica que no es brutícia, diu que és art. Amagar als que embruten és tant dolent com embrutar. Alguns van netejant, recullen i llencen poc a poc, realment més poc a poc del que a les nits altres embruten. N'hi ha uns quants que netegen, uns quants...

Entrar al jardí comú té mala fama, molt mala fama. Ahir a la tarda vaig entrar al jardí, en arribar el capvespre una amiga em va dir: ui ja estàs al jardí. Quant temps trigaràs a començar a embrutar-lo? Classificat, dues hores al jardí i ja estàs classificat... Que dolentes són les etiquetes.

Classificar, encasellar i embrutar. Aquest és el costum instaurat. És el que tenim. Tenim el costum de parlar malament dels altres, la tendència a pensar que ningú no fa les coses de bona fe. I ens equivoquem, ens equivoquem tant que al final nosaltres mateixos pensem que no hem de fer res de bona fe, i deixem d'ajudar. Ens justifiquem pensant que ningú ajuda. I embrutem i malparlem, justificant que tothom malparla, ells malparlen de mi, jo d'ells. No va vam aprendre res a l'escola. Serem capaços d'aixecar el cap?

Sitges ens necessita actius, treballadors, compromesos, uns en política, uns altres en associacions, en comissions, organitzant esdeveniments, coordinant equips. Sitges ens necessita actius, sempre actius. Sitges ens necessita, és el moment dels valents, sense por a equivocar-nos, ens hem de comprometre. Quan tot va bé, no té mèrit confiar, quan tothom és ben vist no té mèrit agafar una responsabilitat pública. Ara toca, actuar amb valentia i demostrar confiança. Deixem de malparlar, passem a comprometre'ns, a implicar-nos. Les paraules, les etiquetes, sovint fan molt de mal. És l'hora de posar el nostre granet de sorra, de netejar, no d'embrutar. Molts ja estem lluitant, tu que penses fer?

Magí Almirall Hill
Regidor d’Organització i Recursos Humans