Diada de la Llengua Catalana als Països Catalans

La porta dels Països Catalans,situada a Salses -Catalunya Nord-, és una escultura simbòlica travessada per quatre Talls Verticals, una Al·legoria de la Senyera de les Quatre Barres.La concepció que la unitat lingüístico-cultural del domini català permet definir el conjunt com a nació s’aferma a partir de la Renaixença, sota denominacions diverses.

Entre els propugnadors d’aquesta postura hi ha hagut i encara hi ha gent de tots els punts del Domini lingüístic; percentualment ha tingut i té menys partidaris al Principat de Catalunya que enlloc més; les institucions autonòmiques i els partits polítics majoritaris del Principat han tendit més aviat a donar l’esquena (resic) a la resta del domini lingüístic.

Som 13`5 milions de parlants arreu dels Països Catalans:Illes Balears,Catalunya Nord,País Valencià, i Principat de Catalunya,àlies la Nació Països Catalans,en defensa de la Llengua catalana i contra tota mena d’atacs a l’idioma propi dels 13 milions llargs de parlants.Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants.

El terme Països Catalans es troba documentat per primer cop en la monumental natural de Catarroja (Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a final del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l’any 1886 en un article de Josep Narcís Roca i Farreras a la revista L’Arc de Sant Martí. Més endavant,en Josep Pijoan encunyava el terme pancatalanisme (1899), que tindria en Alfons Maseras i Galtés un primer teoritzador (1915).

No obstant això, el terme Països Catalans va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms, de Joan Fuster, publicats el 1962.En Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu Projecte Nacional, essent el nom Països Catalans, provisional, fins que es produís la Unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se Catalunya (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d’algunes regions).

Per tant, com a conseqüència d’aquesta premissa, l’assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l’èxit d’aquest projecte nacional. Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja estat gaire assumit en aquests territoris històricament castellanòfons.

Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, per a alguns el territori d’uns Països Catalans polítics representaria el conjunt d’entitats polítiques històriques de l’antiga Corona d’Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Visca la Nació Països Catalans i la seva llengua catalana!!

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges