El nom de Catalunya i dels Catalans

Encara que el del nom sigui un aspecte -potser una mica secundari- quan es tracta d'escatir la natura d'una Nació com ara la catalana, per mitjà d'una anàlisi directa dels seus elements constitutius -aquella natura- ja es pot determinar, de totes maneres, però, no deixa de ser interessant tal aspecte, és a dir, el del nom amb què la nostra Nació apareixen i són coneguts, sigui en la vida històrica, sigui a les planes de la Historiografia General.

En el cas de la Història de Catalunya ha estat, justament la qüestió del nom, l'ús de certs noms, tot allò que ha ocasionat l'inextricable embull mitjançant el qual, a través de les més refistolades operacions, dels capgiraments de sentit o les variacions semàntiques, es va pervindre no només a desallotjar Catalunya,com a Nació europea, del seu legítim lloc i de la seva excel.lent glòria, ans encara es va assolir o es va pretendre assolir la seva -Destrucció històrica, tot i negant-li ensems l'ésser i l'existència.

Per aquesta raó i per tal de contrapesar aquests propòsits encara vigents al segle XXI, me`n sembla ben bé oportú “ de fer una breu repassada aI cas del nom de Catalunya i de l'apel·latiu de català en diverses fonts i diferents moments històrics”

Enceto el tema amb un cop d'ull als Col·lectoris Diplomàtics més coneguts i veurem com aquells noms de Catalunya i de català hi surten contínuament. Un exemple: a les "Acta Aragonensia" de H.Finke, bo i espigolant-hi una mica podrem llegir entre moltes altres les següents frases. "Fuisse ad iter veniendi partes Catalonie pro complimento Tractatus pacis inter nos et vos habiti"; és a dir, la Cort no li havia volgut donar diners per fer -l'Armada de Catalunya- “e per acabament de la dita pau van ser a Catalunya lo rey Karles e el cardenal de Marsella e menen madona Blanca, filla del rey Karles".

“Deliveraverunt accipere publice Guerram contra los cathalanos" e "domino Frederico vel eius filius quod propter propinquitatem quam habent cum Cathalonia" ,és a dir, que el Rei Frederic de Sicilia, un fill de Pere el Gran, i els seus fills tenien proximitat, àlies parentiu amb Catalunya,c om a Nació no pas amb l’Aragó.És més en una lletra del Rei Jaume I a en Roger de Llúria hi manifesta "cum ipsi sub spe ad securitate nostra de partibus Cathalonie et partibus Romanie", hi trobem aquella frase que és “tota una definició de quina era la Nació”, “et dico vobis quod Januuenses íntrinseci et Rex et Papa qui nunc est cognoscunt quod destructi essent si Catalani haberent Sardineam".

0 sigui que eren només els catalans i no pas els aragonesos els qui conquerien L’Illa de Sardenya. El Notari de Muntcada escriu a en Jaume II: ”E encontinent de tornarmen en Catalunya nostre senyor Deu ajudant”.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges