En peu de guerra

Els advocats estem en guerra. Fa uns mesos, juntament amb altres professionals del món del dret (procuradors, jutges i fiscals i personal administratiu dels jutjats) ens plantàvem davant la controvertida llei 10/2012, de 20 de novembre, que regula determinades taxes en l'àmbit de l'administració de justícia a través de diferents concentracions a les portes dels col·legis d'advocats o dels jutjats de tota Espanya. Amb aquesta nova llei, de la que ja es va parlar en aquest diari, s'estableix la obligació de satisfer una determinada taxa per litigar, desproporcionada en la majoria dels casos i que constitueix més una desincentivació de fer ús d'aquest dret fonamental, que no pas un intent de solucionar el dèficit endèmic d'aquest sector.

Tot i així, després d'aquest primer embat n'ha vingut un altre: recentment vam conèixer un esborrany de l'avantprojecte de la Llei de ServeisProfessionals elaborat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol, que entre altres mesures pretén, fonamentalment i restringint-nos a l'àmbit jurídic, suprimir el tan famós i criticat examen habilitant per accedir a les professions d'advocat i procurador, determinar que l'àmbit territorial dels col·legis professionals sigui autonòmic, o excepcionalment, provincial i eliminar la prohibició que recau sobre els advocats de no poder exercir com a procuradors, començant a eradicar aquests professionals que únicament perduren en el nostre país.

I com no pot ser d'altra manera, les crítiques no s'han fet esperar. El Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC), òrgan que engloba els 14 col·legis d'advocats presents a Catalunya, ha sigut un dels primers en oposar-se a l'esborrany del'avantprojecte per envair, un cop més, les competències del nostre país. A tals efectes, l'article 125.1 del nostre estatut estableix com a competència exclusiva de la Generalitat la facultat de determinar l'àmbit territorial dels col·legis professionals, pel que la modificació d'aquest àmbit que s'intentaria dur a terme a través de l'esborrany suposaria una pèrdua d'autogovern.

Referència a part cal fer-la en la supressió de l'examen habilitant, decisió que tot i haver satisfet molts estudiants i advocats joves, suposa un exemple més de política mal feta i improvisada. Amb el seu establiment, després de la plena aplicació de la llei 34/2006, d'accés a l'advocacia i procuradoria, es van sentir moltíssimes crítiques per la incertesa de com seria l'examen, pels preus delmàster que s'havia de realitzar abans de poder accedir a la prova i pel desconeixement de a quins estudiants se'ls aplicava. Ara, després d'haver aprovat el reglament de desplegament i després que molts dels acabats de graduar en dret es matriculessin al màster de preu gens menyspreable, torna a sonar la supressió de l'examen. 

Ara, els advocats estem en guerra contra les novetats legislatives, però també contra nosaltres mateixos: les eleccions al deganat del'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM) van acabar amb la presència de la Policia Nacional davant de la crispació i les baralles entre membres i simpatitzants de les candidatures que hi concorrien, donant una imatge tan lamentable com aquesta.  

Tot i que ser advocat ja és partir amb un cert desavantatge donada la mala fama que la nostra professió té, els canvis legislatius que estem vivint útilmament ens afecten, no només com a professionals del dret sinó també com a ciutadans que veuen limitats o restringits drets fonamentals com la tutela judicial efectiva o les pròpies competències de Catalunya. El paper d'oposició enfront aquestes vulneracions és doble, i requereix estar en ambdós casos a la altura i aconseguir, de retruc, dignificar el nostre col·lectiu. Ara bé, ja ho diuen que tot allò construït, pot enderrocar-se en un segon. O, en aquest cas, en unes eleccions.