Ensenyament obligatori: cap enrera o cap endavant...?

Les propostes del Ministeri, origen de la polèmica, ens preocupen profundament perquè no passen de la superfície del problema, tant en les anàlisis realitzades com en les mesures que es volen implantar, i poden significar un retrocés social considerable. No ens podem permetre decisions irresponsables en un tema tan delicat...!

Com a professionals compromesos dia a dia amb la qualitat de l'ensenyament públic considerem que l'ensenyament obligatori necessita importants canvis, però que cal tenir molt clar en quina direcció s'han d'efectuar. És per això que aportem les següents reflexions.

Un canvi profund

L'actual Escola procedeix d'una escola que decennis enrera- realitzava la funció social d'instruir i seleccionar aquelles persones que havien de continuar rebent Formació Superior, fins a arribar a ocupar els llocs de prestigi o poder en la societat. En molts casos, aprendre a llegir, escriure i les quatre regles, era considerat suficient per a la majoria. Qui volia continuar estudiant el feia de forma bàsicament voluntària, i si no podia o no volia seguir el ritme d'estudi acabava -expulsat del Sistema Escolar-. Es tractava, doncs, d'un sistema fonamentalment selectiu.

Entre nosaltres es va instaurar per Llei de l’EGB (1970) l'obligatorietat de l'ensenyament fins als 14 anys i posteriorment per la LOGSE (1990) fins als 16. Probablement no s'ha valorat prou el canvi tan radical que aquestes dues decisions –ara, ja, socialment irreversibles– suposen per a l'Escola pública, i l'ambiciosa aposta social que implica.

Per a la Societat catalana significava apostar per una Educació equilibrada destinada a tota la població, un repte que mai a la història s'havia assumit. Era una aposta per incorporar tothom a la normalitat social, formar ciutadans de ple dret a partir  de tots els sectors socials, fins i tot els que tradicionalment n'havien estat marginats.

Totes les persones i tots els col·lectius haurien de poder conviure i aprendre junts a l'escola durant una època de la vida tan important com és la infància i bona part de l'adolescència. Per a l'escola volia dir substituir la seva antiga funció selectiva per una finalitat integradora.

Aquelles apostes socials només han aconseguit un èxit parcial. Els percentatges d'alumnes que no superaven l'EGB i que actualment no superen l'ESO són exagerats. No ens podem creure que entre un 30 i un 40 per cent dels ciutadans  acabin l'escolarització sense estar preparats per viure en la nostra societat. És evident que alguna cosa falla, i volem suggerir-ne dues: a) Que l'escola no pot assumir tota sola un repte social d'aquestes dimensions, i b) Que a l'escola li costa fer el pas definitiu de selectiva a integradora (resic).

Suport a l'escola

Una part dels problemes educatius no es poden resoldre amb els recursos escolars habituals. Alguns alumnes porten a l'escola els seus problemes amb la família, de sectors socials marginats, trastorns psicològics, fisiològics, d'alimentació,d'higiene... No sempre els pares són prou capaços de respondre-hi.

Fa falta un coixí d'institucions a l'entorn de l'escola que arribin allà on els mestres i professora no poden accedir. La institució escolar necessita el suport ben organitzat de professionals (metges, assistents socials, psicòlegs, policia municipal... que col·laborin amb el professorat a ajudar a les famílies a assumir el seu paper educador), de l'entorn social (que col·labori amb cada comunitat educativa a dur endavant cada centre a través de la participació en els consells escolars i tasques de voluntariat, fent que els centres educatius siguin entitats vives i importants en el seu context social) i de l'administració responsable (que no ha de ser una administración distant, preocupada per uniformitzar els centres, sinó com més propera millor, sensible a les diferents necessitats i problemes de cada centre i disposada a abocar-hi generosament atenció i mitjans).

La societat no pot deixar sola l'escola davant d'un repte social tan important i ha de trobar maneres d'implicar-s'hi profundament. En aquest terreny encara hi ha molta feina a fer; entre altres, aconseguir de reactivar el paper educatiu de la família.Per altra banda, perquè l'escola sigui cada vegada menys selectiva i més integradora cal replantejar, com a mínim, els continguts a ensenyar, els mètodes d'ensenyament i avaluació, i l'organització dels centres.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges