Pressupost municipal, crisi i nou País

Advocàvem per un replantejament de l’activitat municipal de dalt a baix, que definís una precisa cartera de serveis a oferir i es preocupés pels nivells de qualitat i per la implicació de la ciutadania en l’aconseguiment dels objectius per cadascun dels serveis.

Dotze mesos després, la realitat ens mostra una crisi agreujada, un  atur més elevat, majors desigualtats en el repartiment de la riquesa a nivell mundial, i uns governants plegats als interessos de qui treu profit de la desregularitzacio dels moviments de capitals, oblidant boniques paraules d’inici (Sarkozy: haurem de refundar el capitalisme) i legitimant la socialització de les pèrdues en comptes d’atacar les causes originàries del problema. És indubtable que tot i també jugar-se a casa nostra, allà on de veritat es juga el partit és en un terreny de joc més ampli que el dels Estats i no diguem que el dels ajuntaments.

Ara bé, dotze mesos més tard l´anàlisi de la realitat també ens informa de més canvis. Algun d´ells, en una direcció inesperada fins fa quatre dies. Una part important de nosaltres ens agafem a la il.lusió que és possible fer un país nou edificant un nou Estat. Per tant, construir de bell nou un espai de participació i de representació que ens permeti decidir, al nivell que sigui/pugui, unes regles de convivència diferents, fetes a la nostra mida, guanyant una enorme quantitat de temps, energia i recursos que avui malbaratem amb un Estat fet a la mida d’altres interessos.

Per què no lligar, així doncs, la construcció d´un nou país amb una nova manera d´elaborar els pressupostos municipls? Es tractaria de no desaprofitar l’ocasió present i encetar una nova manera de fer politica municipal, evitant-nos els vicis heretats d´un Estat que no només no és el nostre sinó que és del tot ineficient.

Normalment, els pressupostos es fan a partir de l´estructura i les xifres de l’any anterior, acceptant les despeses que s’arrastren i discutint tan sols les modificacions a fer (nous increments i/o retallades). El que proposem és fer un pressupost municipal partint de zero.

L’objectiu seria revisar tot el capítol de despeses de l’Ajuntament posant el focus en els diners necessaris per a dur a terme cada activitat i/o servei, ordenar-ho mesurant el cost/benefici de portar-ho a terme a diferents nivells (l’actual, un de mínim i un d’òptim), estudiar formes alternatives d’assolir-ho i valorar quines serien les conseqüències socials de no fer aquesta o aquella altra activitat. És a dir, a l´hora de prendre les decisions polítiques, es disposaria d´una més gran informació i del màxim d´elements en relació a la conveniència, o no, d´incloure una activitat o servei (a excepció dels que són obligats per llei) en el pressupost municipal.

Buscant sempre, com a objectiu principal, el de reduir les despeses afectant el mínim l´oferta de serveis i activitats que es proposés, els responsables de cadascuna de les activitats o serveis serien els que haurien de raonar-ne les prioritats i justificar-ne els  perquès de la despesa. Amb més informació, i estructurades i prioritzades les activitats i serveis a oferir, també es guanyaria en control pressupostari, seguiment i avaluació final. 

Del que es tractaria, en definitiva, és de deixar de banda rutines heretades i començar de zero. Evidentment, és molta feina i dificilment podría fer-se sense un acord majoritari. Però pensem que la construcció d’un nou país també passa per esforçar-nos-hi cadascú des de casa seva.

Òscar Ruiz Chercoles
COMPROMÍS AMB VILANOVA