Pacte CIU - PSC - ICV a Vilanova?

És possible una tercera via?

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Des de l’àmbit de l’esquerra es presenten documents per fer possible la censura. Però està  encara lluny la seva realitat i es mou més, encara, en la virtualitat. S’intenta també fer pressió damunt la CUP que també ha fet el seu document. Però tampoc cal oblidar que cap grup no ha de arrenglerar-se necessàriament en allò que els altres grups voldrien. Cada grup polític entén quina cal que sigui la seva l’aportació  a la ciutat a través de la seva acció municipal. I tant legítim és que vulguin participar en una alternativa com decidir no participar-hi. Els temps i l’estratègia dels altres no ha de condicionar la presa de decisions pròpies. O no?

El PP juga a veure-les venir i no nega la possibilitat de votar als proposants de la moció de censura PSC- i IC-V. Estan en el seu dret de callar i fins i tot de donar suport a la censura sense entrar al govern. Però la pregunta és si els grups d’esquerres accepten, sense més, el vot del PP?

CiU va parlant, també, amb els altres i encara creu que el pressupost es pot pactar, pressupostos que són aparentment els causants de la crisi municipal.

No amago que sóc partidari d’un govern d’esquerres, però ja entenc que si en un any i mig les confiances encara no són tant sòlides com per crear l‘alternativa, amb 30 dies es fa difícil de trenar aquesta confiança. Encara queda temps per seguir treballant-ho de cara a les proper mandat municipal. Les aliances i les confiances moltes vegades es forgen a l’oposició, sobretot si s’ha estat govern i algun grup que ara seria alternativa no s’ha sentit ben tractat.

Però mentre, cal seguir governant la ciutat i fent-ho amb la suficient diligència perquè l’acció del govern es noti, que es vegi cap a on va o, almenys, a on vol anar i com s’ho pot fer per millorar les condicions de tots nosaltres. I segurament aquest govern ha d’afrontar la crisi més greu de la història que han viscut els ajuntaments democràtics, molt més greu que les dels anys 82 i 87 fruit de la situació del petroli. Una crisi, l’actual, que deixarà tocada i ben tocades algunes estructures socials. Cal esmorteir-ne les conseqüències i garantir aquells serveis socials bàsics.

És un moment excepcional i és un moment en que caldran mesures que pal·liïn les necessitats que es deriven de la crisi i dels alts índex d’atur i assegurin la fràgil cohesió social.

Repeteixo, crec que el millor per la ciutat seria un pacte dels grups d’esquerres però si, malgrat tots els intents, no és possible aquest pacte em sembla que no cal deixar que acabi tot sense que no canviï res. Perquè res serà igual, no es pot acabar tot amb l’aprovació del pressupost rebutjat inicialment, per la incapacitat de confiança entre l’oposició.

Ja s’ha mostrat la desconfiança amb el govern, però si l’alternativa no qualla també es demostrarà que l’alternativa i qui la vol encapçalar  tampoc té la confiança majoritària del Ple.

Davant d’aquesta situació crec que valdria la pena estudiar la possibilitat de fer un pacte entre PSC, CiU i ICV. L’espai de màxima centralitat, un pacte amb un termini concret.

Un pacte amb cinc objectius de gestió si es vol, però no només tècnic sinó amb forta càrrega política en l’aspecte social.

Clarament definit en  les seves línies d’actuació.

- Finances municipals. Intentar resoldre la situació amb actuacions exemplar i nova manera de fer pressupostos. Anàlisi de les necessitats i actualitat de les contractes municipals

- Augment i garantia absoluta de les polítiques socials de base, detecció, orientació de manera concertada. Xarxa de recursos públics i socials pro-actius, des de l’escola a l’AAVV, per entendre’ns. Reflexió col·lectiva sobre la prestació de servei. Episodis com el del menjador del Margalló – ei, i d’altres- no es poden permetre

- Posició en temes de caràcter supramunicipals però que afecten als ciutadans en menors possibilitats: hipoteques, temes preferents. Suport i solucions en temes d’habitatge arriscades i imaginatives-. I gestió per recuperar els diners que la Generalitat deu a l’Ajuntament.

- Pla General i pla estratègic. Activació dels treballs

- Reactivació econòmica. Suport emprenedors i facilitació logística. Activar  tot el patrimoni local.

Crec que aquest govern tindria algunes virtuts.

Tenir una àmplia majoria, 19 regidors sobre els vint-i-cinc.

Govern d’intersecció entre la centralitat política de la ciutat i per tant amb possibilitat de trobar elements comuns programàtics i aplicar-los.

Govern que tindria experiència en la gestió i en la direcció política i coneixedor de les estructures que cal modificar de l’acció política.

Un govern que assumís la seva responsabilitat en la situació actual -diversa segons els grups- i per tant coneixedor de la realitat, primer pas per posar les condicions per millorar substancialment aquesta realitat. Govern amb pes polític davant de les altres administracions i organismes i per tant possibilitats d’atraure algunes possibles accions supramunicipals.

Segurament des les posicions ortodoxes de la dreta i de l’esquerra ho veuran com una deriva ideològica, però estem parlant de propostes que segurament es poden consensuar sense violentar els pressupòsits ideològics. Perquè el Pla General, per exemple, es va votar per unanimitat oi? I possiblement la força d’aquest govern estarà en posar èmfasi en les polítiques socials i aquí si que hi ha d’haver un accent clarament social i, per tant, és possible en la negociació que en surtin reforçats els plantejaments de progrés.

És més que evident que hi ha dificultat per fer un govern d’aquest tipus – vull obviar la manca de sintonia personal, que també hi és- per una manca de confiança política. El moment però requereix possiblement posar un esforç major del que seria habitual en moments de “normalitat” per trobar l’entesa i corregir situacions que ara fan ingovernable al ciutat. Si ara no es fa a què esperarem per fer-ho. Què no puguem salvar res?

En fi potser tot plegat és una elucubració impossible de fer-se efectiva però em sembla que valdria la pena, com a mínim dedicar-hi una estona, per veure si és possible i si és solució.

Em sembla que ho podria ser, però també, òbviament, puc estar molt equivocat.

I finalment crec que en el temps que resta de mandat valdria al menys que els partits fessin la reflexió interna al votant dels lideratges actuals i de la necessitat de canvis en els seus lideratges si ara no s’aconsegueixen les confiances necessàries per fer un govern sòlid per afrontar un dels moments més difícils, encara que no ho vulguem reconèixer – o ens fa por fer-ho-, de la ciutat.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!