Dues lliçons per l’esperança

Per iniciativa de la Federació d’AAVV de la ciutat s’ha celebrat el segon seminari del cicle “La ciutat a debat”. El primer va tractar el tema de la mobilitat, aquets segon la salut i queda encara pendent el de la seguretat.

La iniciativa és d’agrair ja que portar a debat temes importants per la ciutadania, i que corresponen a elements claus per un bon funcionament de la ciutat, és necessari per generar la participació i també per poder escoltar la veu de gent diversa, de professionals, d’usuaris, de tècnics. Tot plegat per ajudar a conèixer la realitat però també que es pot fer individualment i col·lectiva per millorar els servis públics, els serveis de proximitat que ajuden a cohesionar la ciutat i a millorar globalment les condicions de vida de la ciutadania.

Sobre el celebrat ara fa un dies sobre Salut cal apuntar dues coses al meu entendre destacades. La primera, les dues lliçons que vam rebre de bon grat de les professionals que van fer de ponents i la segona, no tant grata, la discreta, per no dir minsa, participació. Sobre el segon tema poca cosa a dir, podríem fer una llarga llista de justificacions però no cal. Lamentar-ho i poca cosa més.

De la primera cosa destacada com hem dit vam poder escoltar dues ponències d’un gran valor no només tècnic i professional sinó amb uns missatges esperançats i transformadors.

La primera intervenció va anar a càrrec de la Sandra Pérez, psicòloga i Referent de Benestar Emocional Comunitari del CAPI Baix-a-Mar, que ens va parlar sobre El concepte de salut i l’acció comunitària. Dades claus per entendre’ns, el concepte de salut com a concepte molt ample de circumstàncies que ens generen benestar. D’aquestes circumstàncies percentualment només un 11% correspondria al sistema sanitari i els altres factors com la biologia, el medi ambient, l’estil de vida de manera àmplia constituirien la majoria percentual que afecten el terme salut. Però el que creiem que és important és la proposta de salut des de la perspectiva comunitària que va explicar al Sandra Pérez. Tenir xarxa de suport, vincles significatius a i amb la comunitat, suport mutu, participació, socialització serien elements que ajudarien a millora la salut i per tant a evitar algunes de les necessitats sanitàries que avui es tenen. La millora de les relacions personals, la dimensió relacional, els grups de suport, l’afabilitat, aquests petits detalls que de manera individual poden fer que ens portin un benestar que ens ajuda a tenir una salut molt millor. Coses senzilles ens explicava la Sandra, des de mirar els ulls als altres o més ambicioses, però també des de la modèstia, com cuidar el planeta són accions que ens han de portar a modificar la nostra manera de viure i afrontar un canvi de mentalitat respecte a la salut.

La segona ponència La sanitat al Garraf la va exposar l’Encarna Grifell, metgessa, ex gerent de l’hospital de Sant Antoni i amb una dilatada experiència en la gestió de la medecina comunitària. Va exposar quin són els canvis conceptuals que en matèria de salut són necessaris; per una banda la potenciació de la prevenció com un element clau per evitar moltes de les malalties actuals o bé endarrerir-les i per altra banda la promoció de la salut i d’un sistema de vida molt més saludable. Assenyalà alguns aspectes claus com són combatre la pobresa, millorar la salut mental i una visió comunitària de la mateixa medecina. A Catalunya els recursos han augment en una 54% cent de mitjana en els darrers anys mentre la població ha crescut en un 8% i en canvi seguim pensant que hi ha manca de recursos i ben segur que és així. Per tant cal apuntar noves maneres i reorientar el model amb molta més prevenció  per avançar en la detecció dels problemes per millorar i personalitzar els tractaments.

L’envelliment de la població serà un aspecte que farà que hi hagi canvis metodològics i de reorientació del model. I en aquest sentit la comunitat hi té molt a veure en la resolució del repte. Ja que els majors de 65 anys són els que usen més els serveis sanitaris. Plantejà alguns punts de millora. Una bona xarxa de suport en els marc dels barris per actuar comunitàriament, impulsar i promoure iniciatives que millorin les condicions de salut i sanitàries, ser conscients del sistema que tenim i per tant fins on podem anar i sobretot  exercir els nostres drets com usuaris d’un servei públic. I com a territori Encarna Grifell creu que el Garraf necessita més recursos i adaptar els serveis que arribaran a les condicions del territori amb una ràtio alta d’envelliment i també millorar les condicions dels professionals entre altres coses.

Diagnosis clares, concises i sens estirar més el braç de la màniga. No van fer volar coloms però van dir les coses pel seu nom amb un alta dosi d’humanitat i sensibilitat sobre el tema de la salut.

I sí, clar, es va parlar del necessari nou hospital, de l’atenció a vegades sense  massa empatia, les llistes d’espera, la dificultat per tenir hora de visita amb una certa rapidesa, el retard en les proves diagnòstiques, una major rapidesa en ser atesos pels especialistes, de la necessitat de que els CAP actuïn com un equipament comunitari, i molts més... Són temes de llarga reivindicació.

Però escoltar a les dues ponents, la Sandra Gómez i la Encarna Grifell amb arguments sòlids, amb un discurs innovador que s’allunya de la manera rutinària d’atenció que tenim fins ara i s’aposta per un tracte molt més personal i en el paraigües dels serveis comunitaris porta un bri d’esperança per creure que hi ha un futur molt millor en matèria de salut al Garraf.

Llàstima que el seu discurs arribés aquest dia a tan poca gent. Però val la pena repetir-lo fins a cansar-se. El que emana dels seus discursos és el futur i algunes claus per afrontar-lo amb èxit.