Catalunya dins la Unió Europea

El temps de celebració i d´orgull de pertànyer a la Unió Europea sembla que ja es historia, gran part d´una empobrida societat catalana castigada amb retallades ja no veu el sentit de pertànyer a aquesta institució. Retallades en serveis bàsics com l´educació , sanitat , serveis socials,drets laborals o pensions son imposades per la famosa “troika” àlies del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional , imposicions per re-capitalitzar les butxaques dels rics i poderosos,banquers i la gran Alemanya, tot amb l´excusa del pagament d´un deute il·legítim, però que ha de pagar si o si la classe treballadora.
A Catalunya debatem sobre el nostre futur com a nació sobirana, sobre el dret a decidir, sobre un referèndum d´autodeterminació, però ¿com volem encaixar dins de la Unió Europea? Hi ha opinions per a tots els gustos ,alguns analistes diuen que si hi ha una hipotètica independència Catalunya no formaria part de la UE i altres experts diuen que a la UE no l´hi quedaria un altre remei que reconèixer la incorporació automàtica.
Cal recordar que les institucions i lleis europees estan per sobre de les de qualsevol país membre , es a dir ,l´hipotètica sobirania de Catalunya queda supeditada a l´UE. ¿Volem sobirania i entrar a formar part d´una institució que precisament la treu?
Es una veritable contradicció, avui la UE imposa modificacions ens les lleis dels països abocant-los a la recessió i a la pobresa, un exemple clar es la introducció a la constitució espanyola el sostre de dèficit públic. Obligar als estats apujar impostos i fer reformes laborals en temps de crisi ,deteriorant el poder adquisitiu dels seus ciutadans fent que baixi el consum intern obligant a tancar petites i mitjanes empreses. També les seves actuals polítiques agràries beneficien als grans terratinents, amb subvencions per hectàrea i no per rendibilitat productiva. Així com controvertides polítiques de quotes ,com la pesca que obliguen als mariners a llençar per la borda gran part de la pesca feta o la ramaderia que obliguen als petits productors que vivien gràcies a la seva feina i generaven riquesa a l´economia de la zona a deixar l´ activitat per els límits productius imposats ,en benefici de les grans corporacions.
Per això cal replantejar-se l´encaix de Catalunya a la UE, si volem una Europa solidaria, social, equitativa i justa , i actualment la UE no té cap d´aquestes característiques, els catalans i catalanes no podem deixar que la decisió a l´hipotètica adhesió a aquesta institució sigui presa de forma unilateral.
Dret a decidir “SÍ”, però en tot ,també em de decidir sobre les relacions de Catalunya amb la UE i si no son profitoses per el poble català poder ratificar o denegar la nostra incorporació a la UE a les urnes. Una decisió tan important ha d´estar a les mans dels catalans i catalanes, el nostre benestar social està en joc ,volem decidir i em de decidir !!!

Daniel Pérez , secretari d´organització EUiA Garraf