Alguna cosa més que un Àmbit de Planificació

Amb les lleis territorials del 2010, també coneguda com llei  de Vegueries, els Àmbits Funcionals quedaven definits en vuit; Barcelona, Girona, Catalunya Central, Alt Pirineu-Aran, Terres de Ponent, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i per últim, el del Penedès.

Aquesta visió del conjunt del territori de Catalunya cercava el model més oportú per aconseguir un objectiu; cohesionar el territori de Catalunya, i reconduir les diferencies territorials que existeixen a Catalunya. No només en referència a la macrocefalia de Barcelona respecte al conjunt del país, sinó també la relació entre la franja litoral del país, concretament des del sud de Tarragona fins al nord del Maresme, passant pels Vallesos, i la resta de Catalunya.

Aquestes diferencies territorials, aquest diversos ritmes territorials de les diverses contrades de Catalunya s’han accentuat amb l’esclat de la crisi econòmica que estem patint, que no deixa de ser un reflex de les transformacions de les concepcions territorials que dominen en els paradigmes socioeconòmics.

L’economia globalitzada requereix uns nous models territorials o si més no una nova adequació de la concepció i sobretot, del funcionament dels territoris, en suma, una nova Governance del territori que sàpiga combinar la multidimensionalitat del territori, que permeti combinar el local amb el global.

Des de Catalunya, i des del seu govern, cal donar una resposta en aquesta línia, i creiem que cal dotar al territori de Catalunya d’una nova Governance, i aquesta nova eina passa per l’aplicació d’una concepció territorial, i els Àmbits Funcionals en són un molt bon exemple i una molt bona eina per mapar els fluxos que més interessin a les qualitats i necessitats dels territoris catalans. La divisió provincial ja fa molt anys que va quedar obsoleta per a les necessitats de Catalunya, almenys així ja ho van entendre personatges com Pau Vila, Antoni Rovira i Virgili, Josep Iglesies i molt d’altres en un ja llunyà 1936.

En el cas específic del Penedès la constitució del Àmbit Funcional sembla que es podria reconduir en brevetat, i això és una molt bona noticia per un dels territoris més castigats per aquesta crisi actual.

El gran mèrit de la constitució de l’Àmbit Funcional del Penedès recau precisament en això, en la possibilitat de dotar a un territori d’una Governance, que no té, que li permeti actuar amb celeritat sobre les necessitats més transcendents en aquests moments on cada segon conta, i on cada dia persones es queden sense feina, i el que es pitjor sense casa.
Tècnicament parlant es tractaria de transformar dos territoris perifèrics, un respecte a Barcelona i l’altre respecte a Tarragona, en un territori central, és a dir, un territori que recuperaria una centralitat perduda el 1833 amb la constitució de les províncies espanyoles.

Una centralitat que hauria de permetre donar resposta i solucions a molts problemes que condicionen aquest territori precisament pel fet de ser perifèric. Els exemples del turisme i de la mobilitat són més que simples exemples, són símptomes que denoten la necessitat de posseir una pròpia Governance, una pròpia lògica territorial que permeti superar l’estat de shock que presenta el sistema socioeconòmic d’aquest territori.

La constitució de l’Àmbit Funcional del Penedès comportarà un conjunt d’externalitats positives i una millor qualitat de vida no només pel Penedès i la gent del Penedès, sinó també pel conjunt del país, presentant un sistema territorial molt més cohesionat i amb menors diferencies que posarien en perill el futur del país, no només des del punt de vista econòmic sinó que també des del punt de vista nacional, que encara és pitjor.