La Linia Orbital i el model de País

Sembla que el relat polític d’ERC per “justificar” el seu suport als pressupostos del Govern Illa passa ara per “la linia orbital de tren”. La política fa temps que navega entre relats, però entre el relat i la realitat hi ha molta diferència, el ciutadà de peu ho sap.

És totalment legítim que un partit vulgui donar suport a un Govern per tirar endavant els pressupostos, cap crítica, si ho volen fer endavant, estan en el seu dret.

Però realment la linia orbital és una prioritat pel País? En el context actual de caos i fallida del sistema ferroviari espanyol a Catalunya que gestiona la Generalitat, parlar de linia orbital és realment una prioritat, és realment el més important?

Que la linia orbital és necessària crec que podríem estar tots d’acord, però és una prioritat veient el caos ferroviari del conjunt del país?

Fa temps que el Govern de la Generalitat sembla que nomès pensi en l’Àrea Metropolitana, i l’impuls de la linia orbital n’és un altre exemple. Pensar en el país i en solucionar el caos i la fallida del sistema ferroviari no passa per la linia orbital.

La gent del sud de Catalunya, la gent de les Terres de l’Ebre, del Priorat, del Camp de Tarragona o del Penedès, fa molts anys que tenim un servei precari, i gens gens fiable. El mateix podriem dir de la gent del Bages, d’Osona, el Ripollès o la Cerdanya, com també la gent de l’Emporda, del Gironès i de La Selva, sense oblidar la gent de Lleida i Ponent. La gent del conjunt del pais.

La linia orbital encaixa, i molt, en l’estratègia d’ampliar l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Dibuixar una linia orbital al voltant de Barcelona, que dibuixa una segona coronoa metropolitana, no és una linia orbital de país, és una linia orbital metrotpolitana. El país és quelcom més que l’Àrea Metropolitana, i fa temps que ho denuncíem.

No és una casualitat que el tram prioritari de la linia orbital sigui el del Sabadell-Granollers, per què no prioritzen el Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú, o el Mataró-Granollers?. Perquè la estratègia metropolitana dibuixa com a prioritari el Vallès, acabar de xuclar el Vallès a la realitat metropolitana.

Prioritzar la recuperació del sistema ferroviari català actual que està en fallida no vol dir estar en contra de la millora de la mobilitat metropolitana amb la linia orbital. Però la política és questió de prioritats, i Catalunya té tantes necessitats, tants fronts oberts, que cal prioritzar quins són els més necessaris. La gent no vol escoltar projectes, vol veure millores reals.

El que és bo pel País és bo per l’Àrea Metropolitana. Pensar en el país és també pensar en l’Àrea Metropolitana. Però a vegades, i molt sovint es demostra, que pensar en l’Àrea Metropolitana no és pensar en el conjunt del país.

Fa temps que han saltat les alarmes, i es dibuixen dues Catalunyes, el debat de la linia orbital va en aquesta linia, cal pensar en el País, en el seu conjunt, perquè Catalunya és nomès una.