Mercats municipals

Històries dels mercats de Vilanova i de la Geltrú, fins al segle XIX

J.G. Roso 30-09-2013 19:57 Lectures 5245

Arxivat a:

Eix. Plànols de la Peixateria (1858)

Eix. Plànols de la Peixateria (1858)

En un article anterior explicava perquè considero que els mercats públics, (els mercats detallistes d’alimentació, vull dir), són receptacles de la cultura culinària d’un poble. Explicava perquè m’agrada anar els mercats de les ciutats i viles que visito, i que abans de parlar dels altres, potser que parli dels mercats de casa meva. Així doncs avui parlaré una mica de la història dels mercats públics de Vilanova i la Geltrú. Per endavant vull dir que això no té cap pretensió de ser una lliçó d’història, deumenguard!, és només un recull d’apunts sobre el tema.

El nucli de poblament més antic que coneixem en aquest territori és el poblat ibèric de Darró, amb el seu barri d’artesans al peu del turó de Sant Gervasi. Segur que en aquest poblat ja es comerciava, doncs a més a més de tenir els tallers de ceràmica, a la seva platja segur que ja arribaven i sortien mercaderies que probablement comerciants grecs o fenicis transportaven. De fet, aquesta platja és la sortida marítima natural del nucli ibèric d’Olèrdola, que dominava aquell territori que avui denominem el Penedès. Cal recordar que les principals vies comercials d’aquella època eren les marítimes. I tot i que s’ha trobat restes ceràmiques i monedes que confirmen aquest comerç, no tenim cap constància de l’existència d’un mercat.

La primera notícia relacionada amb mercats que he trobat ens diu que el rei Jaume I va concedir l’any 1251 a tots els habitants del territori del castell de Cubelles (i Vilanova en formava part) el dret a fer mercat setmanal els dilluns, abans d’atorgar l’any 1274 Carta Pobla a la Vila Nova del castell de Cubelles, davant el castell de La Geltrú, a la banda de ponent del torrent de la Pastera.

Però si els comerciants i mercaders en general de Vilanova han de lloar algun rei, aquest serà sens dubte el Rei Pere III. L’any 1341 va autoritzar el desembarcament de mercaderies a les platges de Cubelles i de la Vila Nova, privilegi que es va estendre l’any 1388 a la platja de la Geltrú. Aquest rei va concedir l’any 1358 el privilegi de celebrar mercat a la Vila Nova de Cubelles tots els dimecres, a la placeta que hi havia davant l’antiga capella de sant Antoni, on ja es celebrava un petit mercat setmanal tots els diumenges. L’any 1374, amb llicència del rei Pere III, es varen enderrocar diverses cases situades entre el carrer de l’Església i el carrer del Mig, formant una nova plaça, la plaça Major, on es construí la Casa Capitular, antic Ajuntament, i on sota les seves voltes es traslladà el mercat setmanal. Per acabar amb les fites d’aquest gran rei, l’any 1381 autoritzà la celebració d’una fira anual de quinze dies, a partir del dia de Tots Sants. Possiblement aquest privilegi el concedí com a desgreuge per haver cedit els seus drets sobre la vila al seu cunyat, Bernat de Fortià. Si per una petita vila era tot un privilegi tenir mercat setmanal, el fet de poder celebrar una fira anual era d’una importància vital. A més a més de les transaccions econòmiques comportaven, la celebració d’una fira donava prestigi i capitalitat a la nova vila.

En aquells temps la sortida a ponent del nucli de la Geltrú era un pont sobre el torrent de la Pastera que anava a parar a la plaça del Pou, al Palmerar. En aquesta plaça es celebrava el mercat de la Geltrú, segons sembla sota una porxada que s’esfondrà cap a l’any 1600. Allà s’hi venien carns, peixos, verdures i altres queviures com gra, d’acord amb unes mesures de pedra de Montjuïc de quartera i mitja quartera. Probablement la importància del mercat de la Vila Nova va fer decaure aquest mercat, tot i que a principis del segle  XX encara es feia el mercat de “betes i fils”.

La Vila Nova medieval va créixer més de pressa que les altres municipalitats del territori, Cubelles (de la qual es va separar) i La Geltrú (a la qual es va unir). El seu mercat públic, situat a la plaça Major, va créixer amb la vila, i així s’expandí pel camí de Mar (carrer del Comerç). A migdia, fora muralla, es formà un raval, on s’instal·laren els comerciants que ja no hi cabien a la plaça Major. Aquesta nova plaça s’anomenà plaça Nova, plaça de la Gallina i actualment carrer de sant Pere. Cap al 1701 s’habilitaren els baixos d’una casa situada a la cantonada del carrer de sant Gervasi per a la venda de carns i peixos, amb uns soterranis que feien de fresqueres. Als pisos s’instal·laren les escoles públiques, posteriorment l’Ateneu, de nou escoles, i encara recordo que hi havia les oficines de la Comunitat de Regants del Pantà de Foix i la Creu Roja. Actualment aquest edifici és enderrocat.

La continua expansió de Vilanova cap a mar conformà una nova plaça, la plaça de les Cols. Urbanitzada cap al 1716, l’Ajuntament d’aleshores va ordenar traslladar-s’hi als venedors d’hortalisses que ja no hi cabien a la plaça Nova. Sembla ser que aquesta decisió no va ser de l’agrat dels comerciants, que tornaren al seu primer emplaçament, fins que el 1857 l’Ajuntament tornà a ordenar el seu trasllat a la plaça, rebatejada com a plaça de la Verdura.

L’any 1834, sobre el primer tram cobert del torrent de La Pastera, que anava de la plaça del Pou fins el carrer de la Peixateria, part Nord de l’actual plaça de la Peixateria, es construí un nou edifici destinat a la venda de peix. Poc després, l’any 1858 es va enderrocar perquè ja amenaçava ruïna i feia nosa, doncs amb el cobriment de posteriors trams del torrent va quedar emplaçat al mig del carrer. Per substituir-lo, es va construir un magnífic edifici molt a prop, sobre l’antic fossar de la Geltrú, La Peixateria. L’edifici és del mestre d’obres Josep Salvany, que també va projectar l’edifici on hi havia Cal Gabardós. Els experts diuen que és una magnifica mostra de l’arquitectura de ferro colat, com es veu en les seves esveltes columnes. Va funcionar com a peixateria fins 1941, quan es va posar en funcionament l’actual Mercat del Centre, que serà objecte monogràfic del proper article. Actualment l’edifici de La Peixateria és un equipament cultural.

De la mateixa època que La Peixateria és l’edifici de l’Escorxador Municipal, construït a partir de l’enderroc, el 1868, del baluard situat al Nord de les Casernes i l’antic escorxador, en funcionament des del 1771 i que a l’hora substituí un de més antic encara situat al carrer dels Corralets. El nou escorxador fou inaugurat l’any 1883. Actualment és la seu de l’Escola i Conservatori de Música Mestre Montserrat. La Peixateria i l’Escorxador són dues brillants solucions arquitectòniques d’edificis públics de l’època de màxim esplendor de la ciutat.

Així doncs, la situació dels mercats públics a finals del segle XIX i principis del XX a Vilanova era de dispersió total: la fruita i el llegum es venien a la plaça de Dalt (antiga plaça Major, actual plaça de Pau Casals); l’aviram a la plaça de la Gallina (actual carrer de sant Pere); betes i fils i roba a la plaça del Pou; verdures a la plaça de la Verdura (actual plaça de les Cols); i el peix a la nova Peixateria. Va ser evident que calia reunir tots aquests mercats en un de sol. Així comença el projecte d’un nou Mercat Públic per a Vilanova i la Geltrú.

Però d’això ja en parlarem al proper article.


Sofregits i picades

J. G. Roso

J. G. Roso

La cuina que faig i que m'agrada

http://sofregitsipicades.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Des que l'any 2006 la llei antitabac va prohibir fumar a l'interior bars i restaurants, molts establiments han optat per dotar de calefacció les seves terrasses a l'aire lliure. Es calcula que una terrassa amb quatre estufes en marxa 8 hores al dia emet tant CO2 com viatjar en cotxe 350 quilòmetres.

Què et sembla la prohibició de les estufes a les terrasses dels bars que algunes ciutats han començat a aplicar?


Malament