La confiança

De primeres es confia mes en els pares que no pas en la parella, fins que aquesta demostra que es “digne” i mereix “l’estatus” de persona a qui confiar, però això es només amb temps i per arribar al 100% i mantindre’t no pots trair ni un sol cop aquesta confiança, de ser així, mai tornaràs a aconseguir aquest 100% per molt que s’intenti. Perquè a diferencia d’altres emocions interpersonals, en aquesta no serveixen les paraules, promeses i/o juraments, només serveixen els fets, i tal com he dit abans, fa falta temps.

Amb els amics passa, mes o menys el mateix, amb la diferencia que al no tenir una relació tant estreta, pots ser mes selectiu en el grau de confiança que es dona i en quina situació es dona.

Però no depen tot de la persona a qui donem la confiança, hem de saber amb quin tipus de home/dona ens estem relacionant, durant la convivència hi ha prou informació com per esbrinar si es pot donar crèdit, i fins a quin punt es pot donar, a mes, es molt important el valor que un mateix tingui de la confiança dins d’una relació. Hi han persones que son desconfiades de mena, ja sigui pel que han viscut de petits, o per l’experiència personal de cadascú, la posterior generalització i al final la instauració d’una nova creença: “no es pot confiar en ningú”.

El grau de frustració/decepció envers un altre persona perquè “ha traït” la confiança, depen del grau de crèdit que l’hi hagis dipositat, depen de l’apego que es tingui, i del valor/importància que te la confiança a la teva vida.

És per això que no podem ni hem d’estar donant tanta importància a ” la confiança” .

El desconfiat pateix i fa patir als demès. I la gran majoria de les vegades pateix perquè es fa unes pel·lícules inútils de coses que no succeeixen .

Quan les coses que tant temen succeeixin ens assabentarem sense necessitat d’estar veient fantasmes per tot arreu.

I quan això hagi de succeir, si és que alguna vegada passa, serà inevitable .

Per això la resposta a la pregunta: “com faig per tornar a confiar en un home o dona?” La resposta es que no es pot posar la mà al foc per ningú… però, la realitat és que no importa.

Hem de gaudir dels bons moments i confiar. Confiar molt. Primer, confiar en nosaltres mateixos. Confiar que cap persona que ens defraudi és irreemplaçable. Confiar que del pitjor dolor se’n surt. Confiar que sempre ens podem tornar a enamorar. Confiar que nosaltres valem … i molt.

“El buen amigo no oculta sus defectos, los pone sobre la mesa para señalarnos el peligro de creer en él más allá de lo conveniente”. Walter Riso.

Ramón Boladeras
Quiropràctic, quiromassatgista, kinesiòleg. Terapeuta a Vitalissim, centre de salut integral.