Mitocrítica i la mitoanàlisi

Gilbert Durand, in memoriam

Eix. Gilbert Durand

Eix. Gilbert Durand

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Fundador del Centre de Recherches sur l’Imaginaire (1966), del qual va ser director, Durand es considerava deixeble de Gaston Bachelard. Ambdós estaven vinculats intel.lectualment a l’Escola d’Eranos, un gresol cultural que tant va il.luminar el segle XX, i del qual formaven part personalitats tan incommensurables com Carl. G. Jung, Mircea Eliade, Henry Corbin, Joseph Campbell, Karl Kerényi.

En els seus diversos llibres, Gilbert Durand va argumentar la imaginació simbòlica com una facultat humana fonamental, fins al punt que podem considerar que és justament la imaginació simbòlica allò que ens fa humans més enllà de la dimensió psico-física.

Cal entendre la imaginació simbòlica com el pensament imaginal del qual també parla Henry Corbin: un món espiritual que es concreta en les figures-arquetips que habiten l’inconscient col.lectiu de la humanitat, la gran troballa de Carl G. Jung. Concepte que lliga amb les més recents descobertes de l’avanguarda científica: l’anomenat Akasha, una dimensió en l’univers que subjau en totes les coses que hi existeixen. Més encara: que genera i interconecta totes les coses i conserva la informació del que ha generat (registre akàshic). L’Akasha és la matriu de la realitat, la xarxa del món, la memòria del món. Així resumeix aquesta dimensió el seu pensador, Ervin Laszlo.

Vivim en un món de símbols, expressions profundes de la naturalesa humana. És propi de l’ésser humà, doncs, pensar simbòlicament, per més que se’n vulgui romandre cec en ares d’una concepció del món materialista, mecanicista, finalista. L’estudi (i experiència) dels símbols, una activitat pròpia de les antigues escoles iniciàtiques, ara va constituint-se també en una activitat acadèmica gràcies a personalitats com el mateix Gilbert Durand. L’estudi i el significat dels símbols ens posa en camí del coneixement de l’ésser humà i del descobriment d’un mateix.

Gilbert Durand va situar-se en l’estela dels grans humanistes del Renaixement, que va tenir la seva continuïtat en figures destacades del Romanticisme, i va estendre’s, si bé com sempre de forma minoritària, en el que s’anomena saviesa tradicional o saviesa perenne, que va fecundar obres literàries com les de Aldous Huxley i Herman Hesse.

Des dels seus coneixements d’antropologia, etnologia, sociologia, filosofia, psicoanàlisi i psicologia de les profunditats, Gilbert Durand va crear mètodes d’estudi sobre els mites i símbols que configuren l’imaginació simbòlica: la mitocrítica i la mitoanàlisi, que han confluït en un sistema més ampli: la mitodologia, també de la seva creació. Aquests estudis (d’una gran complexitat, cal dir-ho) sobre les estructures antropològiques de l’imaginari humà resulten molt rellevants a l’hora d’il.luminar el camp de la creació artística i literària, que no pot ser concebuda, sense esmussar-ne l’ànima, fora d’una poètica de l’imaginari simbòlic, amb les seves figures recurrents com a projeccions dels arquetips del món imaginal, de l’inconscient col.lectiu (o de la memòria akàshica, podríem afegir ara).

Un exemple: és des de la mitodologia que es pot interpretar en profunditat la filosofia de Friedrich Nietzsche, sovint ben amarada d’imaginació simbòlica. La seva controvertida idea del superhome és un arquetip, figura no pas desconeguda en les savieses tradicionals. Tornen els mites i símbols amb nous vestits? Sí, però és que els mites mai no han marxat perquè formen part de la imaginació simbòlica, que, repetim-ho, és una de les facultats que ens fa ser humans. No en va aquell gran humanista del segle XIX que va ser J. W. Goethe afirmava que tot en la vida humana és símbol. Però per fer-los conscients, cal aprendre a llegir-los.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local