Espanya ens roba?

Dissabte al matí. Un dia tranquil. Aprofito per anar a esmorzar i parlar amb els amics. Per enèsima vegada i quasi de manera inevitable, surt el tema que domina qualsevol conversa des de fa mesos: la independència de Catalunya. Els meus amics ja coneixen la meva postura: no la vull, crec que seria un immens error. Un d'ells, fill d'emigrants (com jo) ara hi està a favor. El seu argument: "Estic fart que amb els meus impostos se subvencionin altres parts d'Espanya".

L'eslògan "Espanya ens roba" ha donat ales a la causa independentista per la qual cosa ERC i CiU l'han utilitzat a dojo. "Madrid és una festa fiscal i a Andalusia no paga ni Déu" (Joan Puigcercós); "En altres llocs d'Espanya, amb el que donem nosaltres d'aportació conjunta a l'Estat, reben un PER per passar un matí o tota la jornada al bar del poble" (Josep Antoni Duran i Lleida).

Segons les balances fiscals que elabora el govern espanyol, Catalunya, Madrid (o viceversa, depenent del mètode de càlcul), Balears i Comunitat Valenciana són els territoris que més riquesa aporten al sistema, mentre que Andalusia, Extremadura i Galícia són les que més reben en termes absoluts.

Arran de la crisi, però, la solidaritat interterritorial no cotitza a l'alça a Europa. Ni tan sols a la rica Alemanya, el país que durant dècades més s'ha beneficiat d'una Unió Europea sense fronteres ni duanes. "Per a un país com Alemanya, el fet de poder exportar lliurement a tota la UE, sense pagar aranzels, és quelcom que no té preu i que compensa amb escreix totes les aportacions alemanyes als fons de cohesió europeus", em va explicar un alt funcionari de la Comissió Europea, durant una visita de premsa que vaig realitzar a Brusel.les fa anys.

També Catalunya ha pogut exportar lliurement des de fa segles per tot l'Estat espanyol. I ho continua fent. Segons dades de la Generalitat, les vendes de productes catalans a la resta d'Espanya van sumar 49.131 milions d'euros l'any 2012. És a dir: el 45,7% de les exportacions catalanes són comprades pels ciutadans i empreses d'altres comunitats autònomes. I de les exportacions catalanes amb destí a l'estranger, el 62% van a la Unió Europea.

Trencar amb Espanya i automàticament quedar-nos fora de la UE encariria inmediatament les exportacions catalanes, que haurien de pagar aranzels per vendre's a l'exterior. Si Oriol Junqueras i Artur Mas us prometen que les potències europees garantiran una Catalunya independent dins la UE teniu dues opcions: creure-ho o no.

Així doncs, bona part de la riquesa de Catalunya s'ha construït gràcies a la seva potència exportadora, garantida per un mercat únic sense duanes -l'espanyol- i més recentment l'europeu. Les interdependències són enormes, trencar-les seria suïcida. I sí, Catalunya ha estat contribuent neta en el sistema fiscal espanyol, de la mateixa manera que ho ha estat Alemanya dins la UE.

Ara m'agradaria cridar l'atenció sobre altres indicadors. A Andalusia, aquella regió d'Espanya on els treballadors es passen el dia al bar, segons Duran i Lleida, tenen 2,64 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants. A Extremadura la ratio és de 3,72. A Catalunya, 4,52. I al conjunt d'Espanya la mitjana és 3,44.

"Extremadura és una autonomia subsidiada per totes parts que ha rebut fons de tot arreu i que es permet el luxe de baixar impostos", va dir Artur Mas. En realitat, però, la famosa rebaixa d'impostos aprovada pel govern extremeny tan sols tindrà un impacte de 24 milions d'euros, en una mesura més propagandística que efectiva. I aquí la Generalitat es va gastar 100 milions d'euros construint l'aeroport fantasma de Lleida-Alguaire.

Més indicadors a tenir en compte. Quan l'INE pregunta a les famílies espanyoles si pateixen "moltes dificultats per arribar a finals de mes", a Andalusia un 23,4% de les llars enquestades respon que efectivament ho passa malament per pagar a temps totes les factures. A Extremadura un 20,9% de les famílies pateix aquesta situació. A Catalunya són el 13,8%. La mitjana espanyola: 16,9%.

La mateixa enquesta de condicions de vida de l'INE també va preguntar a les famílies: "A casa seva es poden permetre viatjar de vacances almenys una vegada l'any?" No poden permetre's aquest luxe un 57,4% de les famílies andaluses; un 53,4% de les extremenyes; i un 41,9% de les catalanes. La mitjana de famílies espanyoles que no poden sortir de vacances per problemes econòmics és del 45,8%.

Aquestes dades demostren que les desigualtats econòmiques i socials persisteixen a Espanya, el mercat únic on es compren el 45,7% de les exportacions catalanes. No obstant això, un altre argument que alimenta les files independentistes és "l'espoli fiscal", el famós dèficit de 16.453 milions d'euros calculat pels economistes de la Generalitat. És a dir: la suposada diferència entre allò que recapta l'Estat a Catalunya i els diners que inverteix el Govern central al territori català.

Resulta, però, que aquesta diferència monetària -que bàsicament és un concepte acadèmic- es pot calcular fent servir fins a quatre mètodes diferents. Altres economistes, aplicant un d'aquests mètodes, us explicaran que Catalunya en realitat no té dèficit fiscal, sinó un superàvit amb la resta de l'Estat de 3.241 milions d'euros.

Malauradament, totes aquestes xifres sobre els milers de milions d'euros en exportacions catalanes que no paguen aranzels, dades de llits hospitalaris, condicions de vida de les famílies o mètodes de càlcul pesaran poc o gens en la consciència de moltes persones que ja han abraçat la causa independentista sota la creença que "Espanya ens roba".

I és que el debat sobre la independència de Catalunya que ha sacsejat l'opinió pública ha estat més visceral que racional, dominat pels estereotips, els titulars fàcils i la propaganda.