Ateneu poètic

Una pàgina de poesia de l’Ateneu Vilanovi? Doncs sí. Hem volgut ampliar la nostra dedicació al fet cultural en una faceta més. Per als socis i sòcies, l’ateneu són les xerrades del divendres i el dissabte al vespre, o els concerts; per a d’altres, els partits del Barça aclamats a cor fent una birra; o les exposicions mensuals d’art i les presentacions de llibres, però també les festes de Sant Joan o d’aniversari. Som conscients que, per a la majoria, la nostra influència o activitat cultural són totes aquestes coses juntes i, a més, tot allò que siguem capaços d’assumir i organitzar en el futur i que va lligat a la cultura popular i el desenvolupament del pensament crític. També fem tallers d’història o de pràctica de l’anglès o fins i tot de boxa. En definitiva, pensem que hem de plasmar les nostres inquietuds i aficions, acompanyades d’una bona manera de fer, per tal que tothom que forma part de l’ateneu s’hi vegi identificat i complagut.

J.V. Foix 
(Josep Vicenç Foix i Mas, Sarrià, 1893-Barcelona, 1987)

NO PUC DE NIT, I A L’AVENTURA...
No puc, en nit de sal, dolent,
Petjar les cales on, vençudes,
Les testes dels herois, al vent,
Són paperassa antiga. Rudes,
Algues i molsa i ventolera
Hi inscriuen llur nom: Missatge
De llum a recer dels esculls!
Plouen més cares, i les platges
Són, fugaç, una encesa d’ulls
Mentre el clam mor a la pedra.
No puc de nit, i a l’aventura
Escriure el Nom al gruix del mur
Que em cela el Tot a l’hora impura;
Ni, foguejant l’escrit del Fur,
Passar el portell sense bandera

    El Pla de Tudela, juny de 1930

DELS  SUBDESENVOLUPATS  I  ECONOMICAMENT AFEBLITS,
DE  L’ENGATJAMENT,  DELS  ENGATJATS  I  DELS  POSSIBLEMENT
ENGATJADISSOS, I, EN  GENERAL, DE  L’ACTUAL  CONJUNTURA

Jo m’engatjo:
   He parat en sis anys, vuit sorgents de benzina.
              (Vora riu,
             Quan Matilda em besava s’enreia i plorava.)

Tu t’engatges:
   Has llençat cinc noms més de fluor corrossiu. 
                (Lluny del bosc,
                                   on passa, remorós, un vol de roses.)

Ell s’engatja:
   Ha obert quatre clubs-blus per burgs, cimals i planes.
                                           (Vora els ponts  on els màrtirs i els sants enfilaven estrelles.)

Nosaltres ens engatgem:
                Fem tres carburants més a preus episcopals.
         (Lluny del rec on parlàvem baixet, amb ressaca
                      de fulles.)

Vosaltres us engatgeu:
         Fem dos extrets de fruits amb clots de vitamines.
                   (Vora el pou, on bevíem el vi com si fóssim regents.)

Ells s’engatgen:
           Fan un ultra-cafè amb el poltre domat.
                                                (Lluny del món, on dormíem, plegats, a la cambra del rei.)

I en un engatjament total, subdesenvolupats i afeblits, fem un producte nou,
bucòlic i òrfic ensems, homogeni i evolucionat, de flancs mòrbits i receptius.
- de venda:  al  tombant  de  la  conjuntura  europea  i  europeista  de  les
luminiscents autopistes.

                                                                                                        1963