Ateneu poètic, 2

Clementina Arderiu
(Clementina Arderiu i Voltas. Barcelona 1889-1976)

CANÇONS I ELEGIES, 1916
CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA

A l’amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.

Pero resta una cambra
al fons del fons
on entrar no podríem
ni breus segons.

Tantes forces ocultes,
tants pensaments
allà dins són escàpols
a tots moments!

Bé seria debades
setjar-hi un poc:
l’aldarull colpiria
més que no un roc.

SEMPRE  I ARA, 1938
DE LA  LLIBERTAT?

Començaré per dir “corria”
i ja la veig corrent:
sóc jo mateixa quan esclata
la força adoñescent.
Sentia esquerpa tota cosa
tot m’era nosa. Fi,
com un tallant, fendia l’aire
m’on cos; i per fugir,
només la punta vigorosa
del peu a l’empedrat
i el braç que ritma i l’alegria
del cap escabellat.

D’aquesta empenta apassionada
prou bé tenim recod.
De llibertat és una estampa
gravada al fons de cor.

ÉS  A  DIR, 1958
CIUTADANA SÓC...

Ciutadana sóc de nit
més que de dia.
La ciutat és per a mi,
amb ningú l’he de partir
-l’ànima em guia.
I no temo què serà
si la llebre ve a caçar.

Amb la lluna jugo a fet
entre les cases;
anuncien les parets
plomes fils i colorets
com bales rases.
Quan la llebre passarà
no sabrà on és que va.

Per la nit plena de llum
deixeu-me sola.
Escenari tot a punt;
dansarí fa un salt amunt,
direm que vola.
Quan la llebre mirarà
tota s’esbalairà.