Carnaval 2014

Em fa mal, el Carnaval (o dia de pessimisme vilanoví)

Gràfiques Vilaseca. Sermó. Any 1982. Gràfiques Vilaseca.Sermó. Any 1982

Gràfiques Vilaseca. Sermó. Any 1982. Gràfiques Vilaseca.Sermó. Any 1982

No sé si us he dit mai que el meu poble és Vilanova i si us heu fixat que intento exercir de vilanoví sempre que puc. Però l’amor a Vilanova i de Vilanova és únic i intrínsec i s’acompanya d’un odi a parts iguals. A mi no em critiquis mai el Carnaval de Vilanova, que gairebé arribarem a les mans. Però això sí, en espais íntims i amb poca gent -com aquí, vaja- reconec que em fa mal, el Carnaval.

Miro carnavals antics, dels setanta i els vuitanta, i tinc una hemorràgia de nostàlgia d’allò que no he viscut. Quan el respecte per la festa era màxim, quan tothom sabia què havia de fer i no érem manades descontrolades de “vilanovins per un dia” o millor encara, “vilanovins per sorpresa” com les princeses. De cop i volta, et trobes un Arrivo sense cap mena d’originalitat i sàtira de la bona, sense cap doble sentit d’aquell que els vilanovins érem amos i senyors i sense cap mena de gràcia. Et trobes unes Comparses on qualsevol, sense parar-se a pensar en les regles del joc, hi surt fent-se el gamberro i l’interessant vestint de la manera estrafolària que troba per a que la gent l’assenyali pel carrer.

Ei, xaval. Sí, tu, xaval. Tu que t’apuntes a una entitat per l’Arrivo i preguntes per la beguda i si et donen la disfressa millor. Sí, tu, xaval, que vas a la Comparsa i portes una ampolla de Ballantine’s al farcell i el porro a la boca. Xavalín, tu que no saps ni que hi ha una Merengada més enllà d’anar a repartir hòsties als de l’escola rival. Menda, que agafes el tren i te’n vas a Sitges dimarts al vespre perquè no tens ni refotuda idea de què és el Vidalot i de passada el divendres llences coses a l’escenari i si et quedes pitjor perquè desentones. Tu, nexe antropomorf de la globalització i la farra gratuïta, vols que et digui una cosa?

Em peto de riure quan crides “Visca el Carnaval de Vilanova!” davant la càmera de Canal Blau que t’enfoca amb l’ampolla a la mà. No sabràs mai més què és la pell de gallina, perquè no has mamat res, més enllà de l’alcohol. Saps el mal que em fa veure’t cardar-te la nostra festa per darrere? Saps que comenceu a ser majoria? Aquesta festa no és la teva sort, ni aquest poble. Has arribat aquí, t’ho han donat tot fet i tu en comptes d’agafar-ho i intentar imitar-ho t’ho has petat per tot arreu. La humilitat de la desconeixença amb el Carnaval ha estat una meuca molt visitada i tu li has tingut un respecte zero. I saps què és el pitjor? Que quan ens carreguem l’Arrivo perquè no es pot aguantar tal desfilada de contornis sense gràcia, les Comparses siguin acotades per evitar mamarratxos com tu i el Vidalot es celebri entre antiavalots… A tu no et farà mai tant mal com a mi em fa. Marxaràs a Sitges, i no et sabrà més greu que la incomoditat de trobar-te els Mossos a l’estació.

txatxigomez.wordpress.com/

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!