Ens agrada el cine

Ens agrada el cinema perquè som nens grans i nenes grans. Ens agrada el cinema perquè sempre vam voler ser espies i assassins. Ens agrada el cinema perquè ens encaixa la realitat en metres quadrats de tela blanca. Ens agrada el cinema perquè el món està de dol.

Ens agrada el cinema perquè la Blancaneus negra és muda en català i la vida parla sobre els punts suspensius d'un diàleg bonic.

Ens agrada el cinema perquè la realitat exigeix un gran angular.

Ens agrada el cinema perquè ens excita veure-li les calces a la princesa.

Perquè els herois són més elegants i mai van al lavabo.

Ens agrada el cinema perquè les dones es deixen anar mar endins i els homes sucumbeixen als atacs de nervis. Perquè ens fiquem al llit desitjant estimar. Perquè ens dibuixa el discret encant de la burgesia i ens pinta el desencantament.

Ens agrada el cinema perquè les novícies salten la tàpia del convent. Perquè esperem més tardes amb Teresa i detestem els dilluns al sol.

Ens agrada el cinema perquè tots desitgem fer un krampack i no sabem com salvar al ciclista. Perquè busquem la Lucía i al seu sexe i als amants bilingües; i al Torete pensant que sempre clareja, que no és poc.

Ens agrada el cinema perquè ens agrada la vida.

I el cinema, en un cinema, és al que més s'assembla. A aquest úter de vellut vermell, càlid, i silent on ens anuncien que hi ha alguna cosa a l'altre costat quan sona l'orquestra i rugeix el lleó.

És la vida mateixa: llum, música i acció. Que això és el que més ens agrada; per damunt del cinema, la vida.

I a poder ser, amb moltes crispetes i doble de sal!

@GrauXavier