Eur Oh! Pa!

La millor manera d'explicar avui al nostre jovent què és Europa és fer-los escoltar Mónica Naranjo:

"Jo era la rosa daurada del sol
pluja de vi, bombolla d'amor
i el meu palau va ser la joventut
quan cantava jo, somiaves tu "

I a més, explicar-los que els grans objectius polítics dels 28 països de la Unió Europea per al 2020 són:

- Augmentar la taxa d'ocupació al 75% dels homes i dones entre 20 i 64 anys
- Arribar a invertir el 3% del Producte Interior Brut en investigació
- Elevar al 20% el consum d'energies renovables
- Reduir l'abandonament escolar per sota del 20%
- Rescatar 20 milions de persones en risc de pobresa i d'exclusió social.

Però recordar-los també que, entre l'abril del 92 i desembre del 95, la guerra de Bòsnia, a l'antiga Iugoslàvia, va deixar més de cent mil morts i dos milions de desplaçats mentre els peixos grossos europeus feien punt de creu a menys de dues hores amb avió a les cancelleries de Madrid o París i a una hora de vol des de Roma i Berlín a la ciutat torturada de Sarajevo.

També hem explicar a la joventut que en els últims 20 anys més de 25.000 persones immigrants han mort ofegades a la Mediterrània intentant entrar a Europa per teixir-se un futur millor.

Però sobretot també hem explicar-los que l'Europa dels drets humans, la del respecte a la llei, la del càstig al defraudador, l’Europa amant de la igualtat és una construcció social i cultural simbòlica amb un defecte: necessita col·locar la persona al centre del seu eix de decisió.
Europa necessita allunyar els bancs estafadors, els trans-inversors sense escrúpols, els especuladors malvats; Europa necessita foragitar als amos de les vides alienes més enllà dels confins del món aquell que va definir el també europeu Dante.

Només així podrem recrear-nos de nou en la llegenda mitològica d'amor i seducció que dóna nom al continent. Va ser després del rapte de la bella Europa  -filla de Agènor i Telefasta-per part del déu Zeus transformat en toro blanc.

I mentre, com els deia, potser és més curiós escoltar Mónica Naranjo:

"La decadència, la solució final.
Entre les mil banderes, creus i calaveres,
símbols de quimeres,
et vaig perdre ".

"Mentre aplaudeixen després del teló,
en l'ocàs mors, vella Europa;
sola, ai!, boja i enfonsada "