A menys Estat del Benestar, menys qualitat de vida de la ciutadania, especialment de les dones

Hem commemorat el Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, i moltes de les reivindicacions s’han centrat en el nou projecte de llei de l’avortament de Gallardón...però el panorama global és de retrocés generalitzat en l’Estat del Benestar. Retrocés ideològic i retrocés de drets i prestacions reals.

Les retallades constants i el desmantellament de l’Estat del Benestar, al qual estem assistint amb l’excusa de la crisi econòmica, afecta a tota la ciutadania però especialment les dones, ja que tradicionalment han estat el pilar d’aquest benestar com a cuidadores de les persones i de la llar i com a perceptores de prestacions. Són les dones les que majoritàriament tenen cura dels infants i persones dependents i són també majoritàriament les dones grans les que viuen soles i haurien de rebre les prestacions per a persones dependents i les que tenen pensions més baixes.

Les retallades que estem patint en places de llars d’infants, en beques de menjador escolar, en ajuts socials, en places de residències de gent gran, en prestacions per a les persones amb dependència i discapacitat...dificulten o impedeixen que les dones puguin conciliar la seva vida familiar i laboral. La ideologia que sustenta aquestes polítiques és que el lloc de la dona és la casa, les tasques de cura, obligatòriament, sense possibilitat de triar.

La mateixa ideologia que impregna el projecte de llei que pretén modificar l’actual llei de l’avortament i que vol obligar les dones a ser mares, vulguin o no, que les considera menors d’edat, sense capacitat de decisió pròpia. Un projecte de llei que no te consens ni ciutadà ni polític i que pretén modificar una llei que en cap cas obliga a interrompre l’embaràs a cap dona si no ho desitja pel motiu que sigui.

Un altra idea “brillant” per allunyar la justícia de la ciutadania, és clar, és l’establiment de les taxes judicials. Cal tenir en compte que molts problemes greus de convivència es donen en el moment que les dones plantegen la separació o el divorci i que la impossibilitat o dificultat econòmica per separar-se i el manteniment de la convivència forçada pot ser un motiu de mort de les dones a mans de les seves parelles o ex parelles.

I la guinda del pastís és la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, que suposa una recentralització i reducció de competències dels  ajuntaments, allunyant de la ciutadania l’administració més propera i les prestacions i serveis d’atenció a les persones com són els centres d’atenció a les dones, que han estat cabdals en la lluita i la prevenció de la violència de gènere al llarg dels pobles i ciutats de Catalunya. Tasca que cal continuar a la vista de les dades recentment publicades sobre la violència de gènere a Europa, segons les quals un terç de les dones europees ha patit un abús físic en la seva vida.

Les retallades a l’Estat del Benestar signifiquen la pèrdua de drets i de qualitat de vida per a les dones, que han de tornar a reivindicar temes que es creien superats.

Això ens fa veure  a totes i a tots que els drets mai estan conquerits del tot i que sempre cal lluitar per ells.

Mercè Espada i Puerto