Reflexions en temps de vacances: reptes i esperances

El temps de vacances ens permet desaccelerar, llegir, posar-nos al dia de coses pendents i gaudir d’espais diferents. També és un moment per descobrir nous coneixements i deixar-se inspirar per lectures o documentals que obren finestres a altres maneres de mirar el món. I alhora, és temps per viure la ciutat i els seus barris d’una altra manera: a les festes populars —com les de Sant  Joan, les de la Geltrú, el Tacó o el Desafiament de Llaguts—, compartint un sopar a la fresca al cor de la Geltrú o simplement barrejant-nos amb la gent. En aquests instants senzills és on descobrim com es creen, de manera natural, espais de comunitat i de convivència, on el veïnat construeix vincles que donen sentit a allò que anomenem fer ciutat. 

Però mentre gaudim d’aquestes vivències quotidianes, és impossible obviar la magnitud dels reptes globals que marquen la nostra època. El creixement demogràfic mundial pressiona per garantir drets bàsics com l’habitatge, l’alimentació, l’energia, el treball digne i l’educació universal.  A casa nostra això es tradueix en la dificultat d’accedir a un pis, en la precarietat que condemna molts joves a encadenar feines temporals o en famílies que depenen de xarxes de suport i bancs d’aliments. A aquesta situació s’hi suma l’emergència climàtica: l’escalfament global ja no és una predicció de futur sinó una realitat palpable. Aquest estiu hem vist com incendis de nova generació, virulents i difícils de controlar, arrasaven desenes de milers d’hectàrees a Galícia, Extremadura i Castella i Lleó, deixant un paisatge devastat i una advertència clara sobre la fragilitat dels ecosistemes i la urgència d’un canvi de model. 

La tercera ferida que ens interpel·la és la creixent desigualtat socioeconòmica, que fractura comunitats i genera bretxes enormes entre persones, barris i països. Ho veiem en la crisi d’accés a l’habitatge, en l’ocupació cada vegada més precària i en l’accés desigual als serveis bàsics. A tot això s’hi afegeix un progrés tecnològic i científic que, tot i el seu potencial emancipador, queda massa sovint segrestat per la lògica consumista i ultraliberal: algoritmes que discriminen,  plataformes digitals que concentren poder i beneficis, intel·ligència artificial que amenaça d’ampliar encara més les desigualtats. 

Davant aquest panorama, i en un context global marcat per l’auge de discursos reaccionaris i autoritaris, només tenim dues actituds possibles. Podem adoptar una mirada derrotista i catastrofista que paralitza i ens fa resignar, o bé optar per una actitud esperançadora i pragmàtica que parteix de la convicció que és possible transformar el present i el futur des del compromís i la solidaritat. I si hi ha idees, pensament crític i, sobretot, gent amb ganes de construir alternatives,  el futur no està escrit. El podem escriure plegats, amb entusiasme, amb alegria i amb la convicció que treballem per a la gran majoria. 

Aquí les lectures i els materials que ens inspiren juguen un paper important. El filòsof César Rendueles, en el seu darrer llibre, ens recorda que la igualtat no és un horitzó abstracte, sinó una pràctica que es construeix des de baix: en l’acció comunitària, en la convivència en la diversitat, en la democràcia real i en la participació de base. I el documental “Hope” ens mostra que la ciència, la innovació i fins i tot la intel·ligència artificial poden ser eines al servei de la subsistència  humana i planetària, per impulsar la simbiosi, la regeneració i la sostenibilitat. 

Al capdavall, el futur pot semblar incert i fins i tot amenaçador, però tenim l’opció de triar entre la por i l’esperança. Les respostes no vindran de les elits, sinó de la gent que, des de baix i col·lectivament, decideix defensar allò que és de tothom. 

Iolanda Sánchez. Portaveu de Vilanova en Comú a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú