Ateneu poètic, 6

L’irradiador del port i les gavines (1921)

CANTO LA LLUITA

Cavaller d’un corser
             qual crinera és de flames
só jo l’incendiari de mots d’adolescent 
Blasmo els déus a ple vol:
           l’arraulit bestiari:
                  tem el fuet del meu cant!
I he maridat la lluna...
(Però no dormo amb Ella si el filisteu governa els meus
                              domenys)

EPIGRAMA

Un perfum de colors ha invadit a Margot
S’ha vestida de pressa:
Perquè hom no sabés de sa sina l’olor
s’ha posada una flor
             damunt la roba fresca

DÓNA’M LA MÀ

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
              bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran ;
     miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arracera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar :
i jo aleshores besaré ta galta ;
i la besada ens durà al joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
              bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les conspiracions (1922)

EL SOMNI

Guardeu la terra els pagesos germans,
guardeu  -beseula amb delit, pam a pam :
ara amb nosaltres marins i gojats,
per Catalunya els vaixells salparan.
Guardeu la terra als pagesos germans.

De cara al món altra volta, i firam!
Les gestes nostres no temin la mar :
-qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un  bell nom voleiant,
de cara al món altra volta, i firam!

Fornits atletes, a proa s’hi cap;
deixeu l’Estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat
per  Catalunya: Una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s’hi cap.

Vosaltres, dones, heroiques com mai,
sigueu valentes, que l’empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l’afany.
Per Catalunya reseu català,
Vosaltres, dones, heroiques com mai.

Fendim les ones, tal guerrers d’abans;
-de nou la història que ens vegi avançant-
vulguem esser-hi entre els pobles més grans:
Per Catalunya, els fanals ben endalt,
fendim les ones, tal guerrers d’abans.

La gesta dels estels (1922)

SI  JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d’amor m’obririen les portes,
si fos bandit millor
                    que vindria tot sol :

-els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors :

i en faria fanals
  per a prendre’n de nous.

Óssa  menor  (1925 publicació pòstuma)

PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent,
així l’espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.