Comiat a Francesc Vila i Carbonell

Ens acomiadem de l’avi amb la tranquil•litat de saber que descansa en pau, amb l’àvia Engràcia i el tiet Salvador.

L’avi, un home fort i treballador, de qui hem après el significat de l’esforç i la duresa de la vida rural.

L’avi, referent familiar que ens ha ensenyat l’estimació per la família i la importància d’estar junts.

Durant aquestes últimes setmanes estem contentes i contents d’haver-te acompanyat en les hores llargues a l’hospital, revivint a través de la teva mirada entendrida records i moments que guardarem amb nosaltres:

Tardes a la granja entre ous i agapornis, collint figues i carxofes i bevent aigua fresca del canti.

Concursos de paella per Setmana Santa, que sempre guanyava l’avi.

Collint les roses de Sant Jordi.

Viatges amb la furgoneta bufant semàfors vermells.

Revetlles de Sant Joan amb foguera a la granja.

Arengades salades amb pa amb tomàquet per sopar.

Dinars de Festa Major que acabaven a la fira.

Guardant la furgoneta a la Casa Vella i descobrint-nos els seus racons i records dels
besavis.

Setembres de veremes familiars i excursions a Camprodon per buscar rovellons, que sempre acabaven amb un bon dinar.

Tots sabem el vincle especial que tenia l’avi amb Setcases i Camprodon, on li agradava tant anar.

Volem compartir un poema que l’avi recitava sobre aquest indret del món.

Per què t’amagues, Camprodon Fresquívol,
violeta del bosc en ta ribera?
En ton sojorn d’eterna primavera,
No vols que senten tes suaus olors?
Poncelles, ja us veuran quan siau flors.

Jacint Verdaguer, Canigó, cant V
 

T’estimem avi, que tinguis un bon cel!