Boyhood, momentos de una vida

Una altra de les grans finalistes als premis Oscar, i en teoria la que havia de portar-se el màxim guardó. I bé per al cinema que no l'hagi portat. No per que sigui una mala pel·lícula. Ni molt menys, però si per ser una pel·lícula sobrevalorada, que narra en un to distès i sens dubte amb excessiu metratge, la quotidianitat d'una família americana d'allò més normal durant anys.

El veritablement curiós de la pel·lícula és que els personatges avancen a temps real, per que han estat filmats durant 11 anys, de 2002 a 2013, i amb un rodatge només de 29 dies.

Però si bé l'experiment es troba trillat d'alts i baixos com en tota família americana o no, no és menys cert que aquesta continuïtat lineal durant tota la pel·lícula poc aporta que no coneguem ja en un dia a dia qualsevol, però precisament una cosa tan insubstancial adquireix una dimensió especial quan es valora en la seva globalitat al llarg de la projecció i que culmina, en un important fresc social ple d'enginy, dramatisme i realitat.

La pel·lícula segueix al protagonista durant una mica més d'una dècada poblada de canvis, controvèrsies, relacions dificultoses, casaments, diferents escoles, primers amors i desil·lusions, moments màgics, altres de por i una constant barreja de sorpresa i esquinçament. Són els moments d'una vida d'acompanyament al títol del film.

Aquesta ordinària petitesa en l'exposició i manifest, és al capdavall el que converteix a BOYHOOD en una pel·lícula especial, important, encara que com ja he manifestat tampoc sense les estridències i impacte mediàtic que el projecte ha tingut i que s'ha estès fins als moll de l'os fílmic.

Recomenable no obstant aquest exercici d'audàcia, enginy, curiositat i entreteniment a parts iguals. Oscar a la millor actriu de repartiment per Patricia Arquette. Molt merescut.I molt bona música. Un altre bona ocasió per anar a les sales de cinema .

USA . 2014
166 m
7/10