Que voleï!. Contemplem-la, en sa dolça majestat! (1)

He oído los disparos
en una vía del centro,
cuánta estúpida gallina,
se pelean para nada.
Mínima inmoralia,mínima inmoralia.
Sumergidos sobre todo
en basuras musicales.
En el puerto ondea la bandera blanca,
en el puerto ondea la bandera blanca.
"Sul ponte sventola bandiera bianca,
sul ponte sventola bandiera bianca."

Franco Battiato

Dos conciutadans nostres (vull dir vilanovins) han polemitzat civilitzadament a la secció de cartes del diari La Vanguardia.

Un debat reduït a unes quantes ratlles de la secció “cartes al director” no dóna per masses argumentacions ni filigranes. I per tant segurament en un debat presencial els punts a defensar es matisen o s’emfatitzen segons convingui i donen un debat més viu, més joc.

El primer vilanoví que escriu (almenys que jo hagi vist) fa una queixa genèrica sobre algunes qüestions que no li agraden de la ciutat, el que paga d’IBI, els sorolls, les cagarades de gossos... etc i arriba al quid de la qüestió i li retreu a l’Alcaldessa que no pengi la bandera espanyola al balcó i les que corresponguin segons la llei i en canvi omple l’espai públic d’estelades.... acaba dient i preguntant-se si l’any que bé ell també incompleix la llei, com fa l’alcaldessa, i no paga l’IBI que passarà. Legítim preguntar-se això de si la llei cal complir-la o no?

El segon vilanoví respon i assenyala que posar banderes no afecta a la vida dels ciutadans com seria el no pagar l’Ibi o fer cagar els gossos al carrer. És un tema de simbolisme i legalismes. I reblà la seva resposta al·ludint al resultat de les eleccions hi ha una majoria de forces amb distància que volen mantenir l’statu quo pel que fa a les banderes.

Podem deduir que les lleis que afecten a símbols no cal complir-les i les que afecten a la vida dels ciutadans sí? Val. Hi ha un corrent de pensament, el súmmum del progressisme, que afirma que les lleis injustes no cal complir-les. Però qui dictamina la justesa o no de la llei. És més democràtic no complir-la o cercar majories per canviar-les?. Segurament ni blanc ni negre, matisos

I mentre segueixo amb interès el debat i espero la següent carta passo amb cotxe per la Cruïlla de l’Esperança, just al costat de Neapolis i m’adono que a la rotonda hi ha palplantada una asta de la que oneja una estelada. Potser fa temps que hi és, no ho sé, però no me’n he adonat fins ara. Potser hi he passat altres vegades i no l’he vist i s’ha penjat fa poc i potser, fins i tot, podem creure (podem) si s’ha hissat, a rel de la ximpleria de la Junta Electoral de fer despenjar les banderes estelades del edificis públics. O potser hi es per contrarestar, contra programar, la bandera rojigualda de la caserna de la guàrdia civil de la ciutat. Tot és possible.

El veure-ho en un espai públic, en l’espai que diem que és de tothom i que cal vetllar entre tots, hem de suposar que l’asta deu haver estat posada per alguna institució pública que no pot ser altre que el mateix ajuntament de la ciutat. A no ser que hi hagi una entitat, que amb els permisos corresponents, es dediqui a posar astes a les rotondes i penjar-hi estelades (no ho crec però tampoc seria d’estranyar tal i com anem hi ha gent per tot, sobretot si són causes patriòtiques).

Dir amb tota la sinceritat possible que a mi particularment les banderes em desperten poca emoció, molt poca, però puc entendre que a molta gent les identifiqui amb una causa, amb una terra o amb un manera de ser i sentir. És un símbol que el respecto però no el venero, que comparteixo però que no és present en les coses sagrades que pugui tenir, no m’agrada que es cremin banderes ni que es posin com a faldilles dels empostissats de festa major. Res més. Tampoc xiularia mai un himne però no m’escandalitzo hipòcritament si es fa i genera una extenuant polèmica estèril i interessada per uns i altres. Estaria més amb aquell poeta que anomenava la bandera “bagassa” ja  que per ella morien i mataven els seus fills, talment com passa amb això de les pàtries segons com es presentin i es visquin .

Ja  se sap que en aquest país, fa ja forces anys, varem viure allò que es va dir de les guerres de banderes segurament per mimetisme amb un altre espai del territori de l’estat, jo en trec una i en poso una altre, anar fent i això va provocar recursos judicials, ordres i contraordres, en fi un “maldecap” terrible. Dir però que segurament a la nostra ciutat vam ser pioners en això de fer baixar banderes, l’11 de setembre de l’any 1977 en mig d’un míting de l’Assemblea de Catalunya la bandera espanyola del terrat de l’ajuntament va despenjar-se de manera sobtada...

Cal reconèixer que la progressió geomètrica d’estelades als carrers i als balcons és notable des de fa un parell d’anys, aquesta presència ens ha fet veure que sembla que hi ha més independentistes que mai, potser ja ho eren des de sempre i ara ho manifesten públicament sense embuts. Ara ni és perillós ni fa vergonya ser-ho. Ja ho veurem quan votem en un referèndum decisori no en unes presumptes plebiscitàries. Sobre l’estelada s’han escrit llibres i fins tot fa ben poc s’ha celebrat el centenari de la seva aparició. Els seus orígens són cubans, la constitució de la República Catalana de l’Havana de l’ any 28 la reconeixia com la bandera oficial, i han variat els colors de l’estel o del fons en funció de les diverses ideologies que l’han hissat com a pròpia. Des del l’estel vermell i el fons blanc que usava el PSAN, o substituint el blanc pel groc d’altres organitzacions independentistes d’esquerres, o el més conegut i amb més recorregut històric la de fons blau i estel blanc de també diversos grupsni fins i tot s’ha recuperat la bandera amb el fons de l’estel negre i estel roig...En fi per donar i per vendre..... En el que hi ha acord és que la bandera és el símbol de l’independentisme, i per alguns és la dels Països Catalans, cada punta de l’estel una part del país. Amb tota certesa i amb tranquil·litat cal dir que és una bandera d’un sector determinat del país, no de tothom

A molts balcons hi són per exterioritzar el sentiment independentista i cada cop que hi ha un aplec per la independència ja sigui l’onze de setembre o qualsevol acte de propaganda hi podem trobar gent vestida d’estelada, des del mocador del cap fins les espardenyes passant per tota la vestimenta. Roba interior (hi ha un model  de calçotets i de calces amb l’estelada davant i la bicolor al darrera) exterior i en el paroxisme independentista fis i tot hi ha qui es pinta l’estelada a les ungles, i a la cara..... jo no m’ho crec però m’han dit que en algunes magnes concentracions hi ha qui es tira pets amb la melodia del Segadors i treu el fum del “puro” en forma d’estel que ens guia. Sublim!

Certament algun dia s’haurà d’estudiar el moviment econòmic i l’aportació al PIB català que ha significat el merchaidansing independentista en aquests darrers anys. Una mega-estelada surt per un 300 euros i una de balcó entre 8 i 11 euros depenent de la qualitat o de si estel està en les dues cares... i mentre, caixa cobri!

Tornem a l’asta situada a la Cruïlla de l’Esperança se’m acut que si allò és un espai públic es podria penjar-hi també altres banderes que essent banderes de fracció o sector de la població (com l’estelada) tenen o poden tenir el mateix sentit com a símbol identificador d’algunes persones o col·lectius amb els mateixos drets de reconeixement dels partidaris de l’estelada (que consti que al balcó de l’ajuntament pel cap baix s’hi ha penjat la del moviment gai, la del Nepal i la del poble gitano”).

Podríem penjar Banderes d’ètnies, banderes de col·lectius, banderes de sindicats, de clubs, sobretot d’aquells que s’enorgulleixen i es vanten de portar el nom del poble I perquè no?, ara que es diu, seguint la lògica d’un dels vilanovins que escriu a La Vanguardia que “hi ha majoria de sobiranistes com L’alcaldessa” que a Vilanova ha seguit guanyant l’esquerra (així en genèric), no estaria de més penjar-hi la bandera roja que és un emblema, una bandera que s’associa històricament als col·lectius d’esquerres i que forma part de la tradició revolucionària.

En fi amb modèstia jo m’hi sentiria també identificat perquè forma part de l’equipatge que un porta al damunt.

En definitiva que està bé la diversitat i la multiplicitat de símbols.

Si es vol que posin estelades en llocs de caràcter públic, que en el fons és una bandera en la que s’identifica un determinat sector  estaria bé satisfer els altres sectors que voldrien veure la seva bandera penjada en l’espai col·lectiu.

Ens animen a fer la instància al nou ajuntament a veure que responen?

I així a més aclarirem el neguit dels ciutadans vilanovins que polemitzen civilitzadament a les “cartes la director” si es pot obviar una norma mentre s’exigeix els compliment d’altres.

Dilema gens fàcil d’aclarir... però divertit per mantenir viu el debat 

(1) El títol és part d’un vers del Cant de la senyera, himne de l’Orfeó Català de Joan Maragall