Reflexions sobre el Mundial Sub 20

Vergonya aliena en el Mundial Sub 20

Una gran organització com la que s’està portant a terme en  el Mundial Sub 20 d’hoquei patins que es celebra a Vilanova, no mereix veure com es produeixen alguns escandalosos resultats i no sols pels guarismes, que afecten a unes quantes seleccions participants.

El 39 a 0 de França a l’India, el 24 a 1 d'Angola a USA el 12 a 0 de Xile a Egipte, i tenint en compte que cap dels equips guanyadors son dels top de l’hoquei han de fer reflexionar. Però si els resultats ja son una prova, les formes encara afermen més el nostre sentiment de vergonya esportiva.  Si algú va viure el partit de França, deu recordar que els indis van canviar el porter amb la bola en joc i clar França sense voler va marcar, i això es sols un exemple.

Em pregunto amb veu alta: Que deuen pensar els capitostes de l’hoquei mundial? I aquells que per qüestions polítiques van fer allò de “ donde digo dije Diego” contra les aspiracions de Catalunya -primeríssima potencia mundial- de participar en esdeveniments oficials?

No senten vergonya?. Jo si. Vergonya aliena perquè jo si en tinc i m’estimo l’hoquei i ara sols en trec esbarjo desprès de molts anys de treball sense cap compensació econòmica, sinó costant-nos diners i temps com la gran majoria dels que han estat involucrats en aquest esport a Catalunya.

I que en pensen els jugadors de l’India, o de Estats Units per exemple? Que aprendran de sentir-se humiliats esportivament?. Res de res.

Sols els quedarà el record de participar en un esdeveniment en que han estat molt ben tractats.

Com diu En Lluis Llach “No es això companys, No es això”