Discurs anticapitalista buit

Qui té poder per a modificar-lo és la societat civil si dóna el seu suport majoritari a nous i vells partits polítics d'esquerres en què està havent-hi un relleu generacional, però que fan gala d'un discurs polític massa extremat en política econòmica.

El discurs polític anticapitalista no l'abracen les descontentes classes mitjanes. Potser perquè és destructiu i prou.

La part de discurs anticapitalista que està ben treballada és la que descriu i explica les deficiències del sistema econòmic denominat capitalista. No obstant, la part d'aquest discurs anticapitalista que hauria d'esdevenir alternativa a l'actual sistema econòmic no existeix. Podria ser que el sistema capitalista no tingués una alternativa en la seva totalitat amb possibilitats per a dur-lo a la pràctica.

El discurs anticapitalista està muntat damunt d'originals neologismes, paraules efectistes, frases enginyoses i amb grapa envers allò establert i buidor. De fet, encara no he escoltat cap discurs polític versemblant que detalli un nou sistema econòmic alternatiu.

Cal trencar-se les banyes en fonamentar un nou sistema econòmic alternatiu?  No seria millor objectivar les deficiències concretes del denominat capitalisme, corregir-les i anar fent poc a poc? Per exemple, eliminar els aberrants paradisos fiscals, cercar fórmules que garanteixin feina per a tothom que vulgui treballar, habitatge per a tothom... en definitiva, buscar solucions perquè ningú quedi socialment exclòs.

El quid de la qüestió per a la nova i vella esquerra és convèncer a indecisos i descreguts. Persuadir a votants en potència que pensen que el sistema econòmic capitalista no té solucions.  

La radicalitat del discurs anticapitalista és grandiloqüent, vacu i fa por. Aquest extremisme té un sostre electoral de formigó armat. Massa negre perquè nous votants puguin fer confiança a una esquerra obsessionada en la destrucció total del capitalisme. Així és impossible guanyar eleccions nacionals, i demostrar la seva capacitat per a posar en marxa gradualment correccions al defectuós sistema econòmic mitjançant noves polítiques i normatives.

No seria millor, mica en mica, assenyalar, modificar o eliminar aspectes delimitats i perversos dels mercats i ser inflexibles amb la corrupció i males pràctiques del sector públic?

Comptat i debatut, falta credibilitat i sobra radicalitat en la nova i vella esquerra en fase de reinvenció en matèria de política econòmica. D'aquesta manera no es guanyen eleccions supramunicipals per a poder demostrar la seva vàlua.