Resposta al posicionament consistorial a la introducció de la moció sobre les consergeries de les instal·lacions esportives

Diu que Barna Porters SL no fa cap proposta als treballadors perquè aquests, en comptes d’enviar-lis els seus currículums, demanden a l’empresa. I això no és cert. La Fundació envia tota la documentació dels conserges al Tècnic d’Esports perquè ell li traslladi a Barna Porters SL. I l’advocat dels conserges envia un burofax a Barna Porters SL, en el qual l’informa de la situació i li comunica de l’obligació legal de subrogació, sense que hi hagi cap demanda interposada. Quan, tan l’ajuntament com l’empresa adjudicatària, no respecte aquest deure i trenquen qualsevol possibilitat d’arribar a una entesa coridal, és el moment en que els cinc afectats es veuen obligats a demandar. El que “estava lligat i ben lligat” era el propòsit de desempallegar-se dels damnificats.

També té un lapsus d’objectivitat el Secretari municipal quan afirma que l’Ajuntament no es persona al CMAC (centre de mediació, arbitratge i conciliació) perquè no va ser informat via reclamació prèvia. L’Ajuntament va ser informat, al igual que ho van ser La Fundació, Barna Porters SL i PUCOFAX, empresa aquesta última que està en nòmina municipal i de la qual es va servir la regidoria d’esports per cobrir les activitats puntuals (actes de Festes Majors) que van sorgir a l’agost iles activitats que es van desenvolupar durant la primera meitat del setembre, juntament amb personal municipal (funcionari, personal labora fix i el mateix tècnic d’esports).

La moció va ser aprovada per majoria absoluta i en tots els seus punts, malgrat l’Ajuntament va intentar negociar una transaccional, que anul·lés el primer punt, que feia referència a la situació dels treballadors, i corregís el segon, que responsabilitzava a aquest d’abonar la quantitat que, encara se’ls deu, en concepte de vacances, pretenent que figurés com a responsable del pagament La Fundació.

L’aprovament de la moció arrenca i recull el compromís polític de l’Ajuntament de fer tot el possible perquè els conserges siguin readmesos i perquè se’ls retribueixin els diners corresponents. Ara, haurà d’haver un seguiment exhaustiu i constant de l’evolució d’aquest assumpte, a través de les comissions informatives, per tal d’assegurar el correcte final del mateix i que no quedi només en aparents bones intencions i oblidat dins d’un calaix. Desitjo que els mitjans de comunicació locals recordin el tema i facin tot el que estigui al seu abast per pressionar i refrescar als curts de memòria l’obligació contreta, com garanteixo que faran els partits polítics de l’oposició i CCOO municipals.

El compliment d’una promesa no és una concessió, sinó la millor forma de guanyar-se el respecte, en mostrar tenir paraula, credibilitat i dignitat. Espero que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú constati i refrendi la seva honorabilitat.

Calia un torn de rèplica.

Ara, manca pactar una solució amistosa.