Tancada fora, sense previ avís

Passejant o caminant fent feina, pels carrers de la nostra ciutat, anem veient a costat i costat aparadors de roba, sabates, begudes, caramels, joguines, i totes aquelles coses que necessitem. Les trobem als comerços, la majoria petits negocis o tallers (artesans, forns, mecànics...) que cada dia aixequen la seva persiana per tal de treballar als seus locals i guanyar-se més o menys, els diners de cada mes.

Potser no ens fixem o no pensem directament que, a dins, n’hi ha persones que hi treballen cada dia, sis dies a la setmana i, a vegades, els set dies.

Som visibles?

La resposta segurament serà, dona...hi tant que veiem els comerços, les tendes, els bars...

Doncs sembla ser que no ho som, tan visibles.

Com bé sabeu, com qualsevol de vosaltres, de nosaltres, podem tenir serveis d’abastament diaris i necessaris, a canvi de pagar uns diners, fins aquí estem d’acord. Per tant, som els clients de les empreses d’aigua, electricitat, telèfon, etc.

Sembla ser que, encara que som els seus clients i per tan, ens veuen en format factura que comptabilitzen cada mes, no ho som de visibles.

Si no, veieu aquest exemple...i com aquest, segur que n’hi ha uns quants més al llarg dels dies.

Avui, no he pogut obrir el meu petit taller de restauració de mobles. Sense previ avís, m’he trobat tancada fora amb una furgoneta i un equip de treballadors amb una gran radial tallant el carrer davant de la porta de la meva feina. Sense previ avís...i jo sense poder treballar, sense poder atendre els meus clients. He trucat a la companyia i la resposta ha estat:

“envíenos un e-mail”